Translate

miércoles, 8 de octubre de 2014

Escales que pugen al Cel


Amb el títol “Escales que pugen al cel”, Josep Lleixà (Mas de Barberans, 1941) absent del poble durant més de seixanta anys, proposa un recorregut poètic, musical i artístic pels carrers del poble en què hi participaran una vintena de poetes arribats de diferents punts dels Països Catalans. El fil conductor d'aquesta jornada és un trajecte líric per aquells espais del poble vinculats a les escales. Aquestes construccions que uneixen els carrers ubicats en diferents nivells, en un poble de muntanya com és el Mas de Barberans, es convertiran en l'escenari improvisat dels recitals. 
"Les escales són una construcció que serveix per unir altures diferents. És un concepte amb un transfons molt poètic perquè, quan les pugem, ens elevem"
 La jornada s'inaugurarà a les 10:30h al Museu de la Pauma, on exposaran la seva obra pictòrica diferents artistes, entre les quals destaca el recull de fotografies d'escales antigues i rehabilitades que presenta l'ideòleg de la jornada. El recorregut poètic començarà a les 12h i s'allargarà fins a les 14h. A partir de les 17h, al Centre Cívic tindran lloc les actuacions previstes, entre les que destaca les dels cantautors Jana. el Jordi Mauri, el duo Tangos Girona i el guitarrista Dani Llasat, que acompanyarà tots aquells poetes que vulguin seguir recitant. -
 - Què creus que t'evoquen les escales?
 Sense dubte, evoquen la meva infantesa. Al Mas de Barberans n'hi ha de molt simbòliques. Un exemple són les de Miranda, que fa anys eren una àgora, un lloc on els joves es reunien per parlar de les seves coses i plantejar algunes de les seves entremaliadures. Les escales són una construcció que serveix per unir altures diferents. Crec que és un concepte que té un transfons molt poètic perquè, quan les pugem, ens elevem. Podríem fer un símil amb l'elevació de la nostra ànima cap al cel.
 - Heu pensat en recitar algun poema que tingui "unes escales" o una "ascenció al cel" com a protagonistes...? 
Encara que el tema és lliure, en totes les activitats artístiques -no només en les poètiques- hi haurà referències a les escales que pugen al cel. Hi haurà moltes sorpreses al voltant d'aquest concepte!
 - En aquests moments, les Terres de l'Ebre sembla que estan vivint una revolució poètica amb projectes com les Jornades de la poesia a Riba-roja o la Bouesia. Tens pensat establir vincles de col·laboració entre aquestes -o més- iniciatives?
 Tot i que visc a Torredembarra, conec aquestes iniciatives, ja que tinc molts amics poetes ebrencs. Crec que "Escales que pugen al cel" pot contribuir a reforçar aquestes col·laboracions. Penseu que participaran poetes representant bona part dels Països Catalans, des de Colera a Algemesí, Girona, Lleida, Barcelona o Tarragona. Més, òbviament, un grup nombrós de poetes de les Terres de l'Ebre.
 - Quin és el teu vincle amb el Mas de Barberans?
 Jo vaig nàixer al Mas de Barberans, i hi vaig viure els meus primers 13 anys. Els primers anys de la teva vida et deixen una petjada per sempre, i crec que va ser allà on se'm va obrir un camí vital d'esperança. Hi torno a sovint per sentir el perfum del romaní i de l'espígol i, sobretot, per menjar recapte, baldanes i pastissets. Allà hi segueix vivint la meva família i tinc racons molt estimats, com la Cova del Vidre! 
- Comentaves que el Mas de Barberans és un poble encara massa tancat. Creus que la cultura pot contribuir a millorar la societat i els vincles entre les persones d'un territori?
 Aquesta és la opinió que jo tenia per desconeixença. El Mas de Barberans és un poble viu, amb diferents entitats que treballen des de diferents vessants per la cultura, per la conservació de la natura i les seves tradicions, així com per la seva projecció fora. Ara bé, estic d'acord que la cultura, i en aquest cas, la poesia, és una eina molt important per apropar gent al poble i per establir complicitats entre artistes. Crec que hem de tornar a rascar a l'interior de les persones per despertar l'essència. És molt important l'educació que els donem als més joves, però la poesia és una bona mitjançera. Tot el que et fa remoure en positiu el teu interior és poesia. -

- Més informació: Fitxa d'agenda de Surtdecasa.cat www.masdebarberans.net

No hay comentarios: