Translate

domingo, 5 de octubre de 2014

Dotze contes erótics


Un bon amic m'ha regalat un llibre, "Dotze contes eròtics". He de dir que estic gaudint molt de la seva lectura. Contes que la temàtica és l'erotisme, tractat amb molta delicadesa. Uns contes et fan trempar i riure ,altres com el fragment que ve a continuació estan impregnats de melangia que et fan pessigolles al cor. 

 Últim fragment de la meva novia de Maig,
 De dotze contes eròtics 

 Com vaig poder, en un cop d'inspiració, vaig arribar fins el urinaris subterranis de la plaça . Estaven buits. Vaig seure a al escala fins que em va passar el tremolor. Em vaig tranquil·litzar estripant a trossets diminuts el val per una novia. Una novia primaveral que, molt probablement, no coneixeria mai, perquè uns metres més amunt, a la superfície, s'estava acabant la primavera a per la via expeditiva. Quan vaig estar més tranquil, vaig notar una olor estranya , que no corresponia pas a un lavabo. Algú cuinava faves tendres al lavabo. Per un moment vaig creure que m'havia mort i que era al cel del Deu de les Flors. Un deu que, si tant li es confondre una carrera a la mitja d'una cama destrossada, bé podria decorar el seu cel com un palau o com un lavabo públic. Em vaig acostar al fons del subterrani. Allà amagada sense amagar-se, hi havia una noia cuinant faves tendres en una fogona. Feia l'efecte que les faves se sentien felices que les cuines ella,m i que la meva irrupció a la sala havia tallat una conversa entres la noia i les faves. La noia tenia una carrera a les mitges i una ferida cicatritzada a la galta. La ferida semblava una rosa, però no era una rosa. Em somreia, però els seus ulls no podien dissimular que havien vist coses terribles , Aquella noia abandonada al seu propi temps, la ferida de la cara , la ferida de la mitja que feia que aquella cama fos com la cama d'un cadell, en va commoure . Vaig notar la força de la vida , que flueix per damunt de les coses petites com una carrera a la mitja o un tiroteig mortal. Vaig saber que érem fràgils i que un dia moriríem. Vaig saber que mentre no ho féssim , teníem mes potra que Carlo Monte . I vaig saber, al moment i pel mateix preu que aquella noia era la meva novia. La meva novia va obrir la boca, la boca que no trigaria gaire a menjar-me a petons. - Vols menjar amb mi?

No hay comentarios: