Has aconseguit fer-me emocionar J.Roig.. El dia va ser tal com tu el mostres, bonic, intens, ple d'emocions i poesia i també de germanor i trossos d'humor poètic. Ja imagino la cara de sorpresa i alegria i perquè no de satisfacció, quan els meus nets vegin aquest treball i l'anterior que em vas fer arribar, tant emotiu, .Gracies en nom meu i la de tots els participants. Et diré una cosa, des de el onze d'Octubre hi han al menys quaranta persones mes que estimen al Mas, Gracies.
Aquest blog personal, m’agradaria sigues eclèctic, una espècie de calaix de sastre per poder encabir-hi, comentaris, reflexions, sobre els temes que normalment ens interesen i comentem quan estem junts. Evidentment ha de ser un punt trobada d’amics actuals i futurs. Els suggeriments, critiques seran benvinguts i contestats. Josep
Translate
sábado, 18 de octubre de 2014
Escales que pugen al Cel (2)
Has aconseguit fer-me emocionar J.Roig.. El dia va ser tal com tu el mostres, bonic, intens, ple d'emocions i poesia i també de germanor i trossos d'humor poètic. Ja imagino la cara de sorpresa i alegria i perquè no de satisfacció, quan els meus nets vegin aquest treball i l'anterior que em vas fer arribar, tant emotiu, .Gracies en nom meu i la de tots els participants. Et diré una cosa, des de el onze d'Octubre hi han al menys quaranta persones mes que estimen al Mas, Gracies.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario