Brusa roja
Escales que pugen al cel.
Brusa roja contra el Sol
uns rajos reboten esquius
i
enlluernen ma mirada.
Mans delicades , fines,
de la noia de l'escala
que al poeta està escoltant.
Perquè amaga la cara?
Atenta , presta atenció
al poeta que llegeix,
un poema que li agrada.
De sobte, els ulls li brillen feliços,
una estrofa li ha agradat,
aparta les mans del seu rostre.
El poeta queda encisat.
Escales que pugen al cel.
Brusa roja contra el Sol
uns rajos reboten esquius
i ja puc veure-li la cara.
Fifo – Josep Lleixà 17-10-2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario