Translate

lunes, 11 de noviembre de 2013

l'Escut dls Lleixà


Els que portem en cognom Lleixà sigui de primer o de segon, estem presents a tot el mon. Es cert que es un cognom no massa conegut perquè tampoc som tants els que el portem. Però si que tenim representants dins de totes les activitats econòmiques, docents, culturals i artístiques que fan que aquest cognom tingui ja un cert reconeixement.

Segur que em deixaré alguna activitat per anomenar perdoneu. Lleixa's en hi han en el mon de la Universitat i de cert prestigii, En mon de la pintura un Lleixa fincat a l'Ampordà te molt de renom el seu Espai Lleixà , així com el fill en els seus treballs fotogràfics-

Tenim un Lleixà gram músic i millor director, hem tingut actrius (ja traspassades) que han portat el cognom per escenaris i Televisions.

Això be a conte perquè alguns no tots i totes porten el cognom com una obligació, jo el porto amb molt d'orgull.

També el que passa a sovint que moltes i molts “s'obliden” dels seus orígens com si el fet de que aquest cognom hagi sortit d'un poble petit on els seus avantpassats , la majoria d'origen humil havien de treballar la terra i ens molts cassos patiments, no donen “categoria”. Allà elles i ells

Els avantpassats uns es van dedicar al estraperlo, els altres ha espigolar, els altres a la època de la verema desplaçar-se al Camp de Tarragona, cosa que ha permès a les actuals generacions sense memòria hagin tingut una vida millor. Peró s'han oblidat dels seus orígens i sense voler, han renegat d'una forma inconscient dels pares, avis o iaios, i besavis que tant varen lluitar i patir.

Ho deia el poeta qui perd els orígens perd la identitat. Ja s'ho trobaran

On va viure el primer Lleixà a Favara? Al Villar de Santa Maria, al Carrascal o al ja anomenat Mas de Barberans?.

Sigui com sigui hi eren, van acompanyar al rei Jaume I el Conqueridor en el seu viatge cap a València i es de suposar que alguns es van quedar i els altres van ser castellanitzats.

L'Armand de Fluvià reconegut heraldista, diu que el nostre blasó és un impostura. Pot ser, però és nostre perquè l'hem pagat. Que vull dir amb això? Quin autoritat podia donar-nos aquest honor el bisbe de Tortosa? els Templers de Miravet? Vivien massa arrelats a la muntanya dels Ports i aquella terra no era massa agraïda per tant poc de suc en podien traure els aprofitats.

Per tant jo reivindico com nostre el present escut, el que vulgui que l'adopti , estem mes aviat en temps de camvi cap la República però podem ser uns republicans amb títol que nosaltres mateixos ens hem atorgat i pagat.

No hay comentarios: