Translate

viernes, 26 de septiembre de 2008

El Joc de la tortuga

El joc de la tortuga

Una amiga agosarada
que va una mica calenta
em demanava valenta
que volia aprendre el joc
que s'anomena la tortuga.
I volia fer-ho poc a poc.

Sabut és que aquets animalons
de pell i closca molt dura
quan es senten amenaçats
sempre amaguen el seu cap
amb certa facilitat.

Es tractava del següent;
fer que el cap d'aquesta amiga
d'una manera instintiva
sense tocar-la amb les mans
agafes un moviment
que procurant ser recurrent
imités la tortuga.

I d'aquí neix l’invent
que es podia escenificar
en una sala d'estar.

Feia falta una granera,
una taula protectora
i a sota d’ella una estora.
I ajupida traient el cap
amb gens de roba ni calçat
l'amiga provocadora.

El meu paper era fàcil.

Amb l'escombra a la mà,
dret a la punta de la taula,
calçons a peu de garró,
amirallat per aquell paisatge.
Quan per l'altra banda treia el cap
li tocava el crostó.
I així retornava el miratge.

Quan amb una suau embranzida,
degut al cop de l'escombra,
tornava el seu cos endarrere
l'ajudava de bon grat,
empenyent-la amb suavitat
amb una part del meu cos núa
fins tornar-li a veure el cap.

I així un cop i un altre cop.

Ella cridava emprenyada.
No sé si de pena o de joia,
A amb l'escombra no sisplau !
Que al final en faràs un blau.
pega’m en el que m’empenys.

Però jo no hi arribava.

Diu que el joc li ha agradat
que ha quedat satisfeta
però amb el cap ple de bonys.
I jo adolorits els codonys
degut a la malifeta.

Vol tornar-ho a practicar
però fent-li uns petits retocs,
sobretot a la granera.


Fifo Maig 2008

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Sóc un espectador del teatre del món,
Sóc un admirador de la bellesa femenina.
Aquí i allà, de nit o de dia,
Admiro els vostres cossos
venero la vostra bellesa,
Gaudeixo amb tots els sentits
Dels instants de goig que m’oferiu,
Espectacle per als sentits.

A voltes pròximes,
A voltes llunyanes,
Sou actrius d’aquest gran teatre mundanal,
Sou protagonistes de la tragèdia i la comèdia,
Sou les directores de l’espectacle
De la bellesa excelsa.

Dones, deeses dels sentits,
Manà dels homes de la terra.


REFLEXIÓ--El rovell del ferro es treu rascant-lo amb paper de vidre, el del cervell se’n va amb el paper dels llibres.
Molt bé josep per la tortuga.

Anónimo dijo...

Josep a cada sortida:
- Comproveu les rodes
- Comproveu la pressió dels pneumàtics
- Comproveu els frens
- Comproveu el manillar i la potència del manillar
- Comproveu el seient i el tub del seient
- Comproveu els ajustaments de les suspensions
- Comproveu les llums i els reflectors
Setmanalment
- Netegeu de la bicicleta amb un drap
- Comproveu que no falti cap radi o estigui trencat
- Lubriqueu la suspensió del davant
- Comproveu la cargoleria de les suspensions
Mensualment
- Comproveu la unió entre el manillar i la potència
- Comproveu la unió entre el seient i el tub del seient
- Comproveu la cadena
- Comproveu el guardacadenes (accesssoris)
- Inspeccioneu els cables per si hi ha desgast
- Comproveu el funcionament de les manetes de canvi
- Inspeccioneu els canvis
- Lubricaqueu els canvis
- Comproveu el sistema intern de les manetes de canvi
- Comproveu la direcció (ajustament de la cargoleria)
- Comproveu les pastilles de frens
- Comproveu els cargols dels frens
- Comproveu la tensió de la cadena
- Comproveu l'ajustament de les tanques de les rodes
- Comproveu les llantes per veure si hi ha desgast
Cada 3 mesos
- Netegeu a fons la bicicleta
- Comproveu les bieles i l'eix del pedalier
- Lubriqueu les manetes de fre
Anualment
- Lubriqueu la potència del manillar
- Lubriqueu el tub del seient
- Greixeu els pedals (coixinets i rosca)
- Greixeu els coixinets de l'eix del pedalier
- Greixeu els coixinets dels eixos de les rodes
- Greixeu la direcció
- Lubriqueu les tanques ràpides de les rodes
- Greixeu les suspensions
Una bici amb un bon manteniment no fa sorolls.
Salut.

Josep Lleixà dijo...

Estic acollonit. No pensava que tenir una bici comportes tantes obligacions. A lo millor em repenso i compro una cabra. !Si si¡, si una cabra amb banyes per poder-li agafar quan vas de ruta. De segur que el seu manteniment es mes senzill i pots tocar-li les mamelles de quan en quan. Gracies Indurain-

Anónimo dijo...

La mare que t'ha parit...
Noi toca-l´hi molt les mamelles que et sortirá llet i farem ( feta) formatge !
Si has estat o algun lector de aquet bem parit blog há estat a Grècia, segur que haureu endut el bon record d'algun dels seus plats, com la Moussaka, els enfilalls de carn, etc. Però aquests solen ser plats de festa. Els grecs, i especialment del calorós estiu a la benigna tardor, solen menjar diàriament, per dinar o per sopar -sobretot a pagès-, la refrescant i alimentosa Choriátikji saláta, que podríem traduir per "Amanida de pagès amb formatge de cabra" però que, internacionalment és coneguda com a "Amanida grega".
Es tracta d'una amanida que, com és normal, té ingredients verds. Però l'ingredient més definitori és el feta, el formatge grec de cabra més famós del món.
La combinación amic Josep ,assaborida amb orenga,resulta deliciosa.
Ingredients:
tomàquets madurs
ceba
pebrot
cogombre
olives negres
formatge de cabra-feta
oli d'oliva
sal
vinagre
orenga
Elaboració :
Netega tots els ingredients i talleu-los: el tomàquets a quarts o en vuit parts (o a rodelles), els pebrots a tires o daus, els cogombres (pelats) a trossets o rodelles. Poseu-ho tot en una enciamera o plata, afegiu-hi el feta tallat a daus o a trossets , les olives i amaniu-ho amb sal, un raget de vinagre, orenga seca i doble quantitat que la de vinagre d'oli d'oliva.
Notes :
Si voleu, la ceba la podeu esclafar i si no us hi agrada el cogombre (que els grecs aprecien molt en amanides, amb formatge o iogurt), en podeu prescindir. Grècia té unes olives negres famoses, de Kalamata, però les procedents de Catalunya- especialment les dites d’ Aragó, que inclouen la Franja- hi van molt bé.
El feta és un formatge de llet de cabra, conservat en salmorra. Si és vell- o de procedència grega- és convenient dessalar-lo una mica. El que es troba al mercat més correntment, no obstant, és de llet de vaca, poc salat, i es troba envasat al buit en plàstic o, millor, en pots amb salmorra; procedeix de Dinamarca, d' Alemanya i fins de Bulgària o Austràlia. Els grecs , en aquesta amanida, esmicolen el formatge amb els dits, ja que consideren que així és més saborós. Bon profit ¡
Doncs, au, això. Salut, Republica i molta, però que molta canya a l'aburriment, perquè, que collons fariem els bolats com nosaltres sense alguns comentaris absurs!
Bon cap de setmana.
I enhorabona per el club de lectura.
Gracies a tu Bahamontes ¡¡
Salva.