Des de l'Havana estant

Benvolgut i modestíssim amic Lleixa:

L’onze de setembre és una bona ocasió per refrescar contactes amb persones estimades. De vegades els quefers diaris ens distrauen i provoquen retard en la contesta de la correspondència amb els bons amics. Ofereixo disculpes.
Però casualment, mentre es celebrava la Diada i el meu pensament volava al Fossar de les Moreres, l’huracà Ike ens feia una indesitjable visita i recorria longitudinalment Cuba de cap a cap. No va restar cap racó sense experimentar les seves conseqüències. Feia no més 8 dies que havia passat el seu company Gustav per la regió occidental fen tota mena de maleses. Encara no ens havíem reposat d’elles.
No més et donaré unes poques dades amb tal de que tinguis una imatge del que ha passat. Més de 2.6 milions de persones (la població de Cuba és de 11.2 milions) van tenir necessitat de ser evacuades a indrets més segurs com ara escoles, hospitals, etc. i llars de familiars o amics. Milers de cases han estat total o parcialment destruïdes i son considerables les afectacions a l’agricultura i altres sectors econòmics. Amb tot, al primer cicló - el Gustav – no hi va haver ni una sola víctima fatal. Al Ike, que no era tan fort però que va recórrer tota l’illa, es produïren 6 morts per imprudència. A la veïna Haití, també afectada, hi hagueren més de 600 morts i un munt a Santo Domingo i altres indrets del Carib. Això ja és usual. El famós Katrina que va passar fa pocs any i va destruir Nova Orleans als EEUU va deixar allí un nombre impressionant de víctimes fatals. A Cuba ni una sola. És un fet que cal reconèixer. L’organització de la nostra Defensa Civil es molt bona i hi ha una cultura general sobre el tema. Cal significar que el fundador de la meteorologia dels ciclons va ser el pare jesuïta Benet Vinyes nat a Poboleda, Tarragona, l’any 1837. L’any 1870, fou designat per a fer-se càrrec del Observatorio Metereológico de Belén a L’Havana i va mantenir tal responsabilitat fins la seva mort al 1897. Va descobrir les lleis dels huracans de les Antilles i altres de similar natura conegudes com a las Lleis del pare Vinyes. Era citat pels principals autors d’aquesta matèria. Creá diversos instruments vinculats a la pràctica meteorològica i les seves prediccions eren sol·licitades per els serveis meteorològics d’Estats Units i per altres institucions científiques i comercials de Cuba.
En el pla personal, a casa meva no hi va haver cap desgracia. No més va caldre reorientar l’antena de la TV capgirada pel vent. Un gros arbre decoratiu davant de casa va perdre la meitat de les branques. En cada cas, 2 o 3 dies sense corrent elèctrica. Tot just ahir, 11 de setembre, la van reposar al nostre carrer. Fins aquí la crònica ciclonera.
Segueixo l’habitual interès les noticies de Catalunya i em sento decebut per la pobre actuació dels politics catalans del moment. Manca un líder i no s’albira cap. No més que rebem cops de tota mena, fins als esports. La lluita pel finançament, el retall de l’Estatut que tot plegat és el mateix, donen molt mala espina. Estic convençut que no hi ha altre remei que la independència, però els partits no es posen d’acord. Em sento pessimista perquè crec, partint de l’exemple cubà, que no hi ha altre remei que la força per assolir-la car de bon grau mai Espanya la concedirà. No sé a que penses.
En lo tocant al teu bloc i les teves publicacions, adjunto un breu document amb comentaris. He baixat el teu bloc i ja veuràs el que penso i el que he fet.
Una mica tard, et felicito per la DIADA.
Res més pel moment. Resto en atesa de la teva resposta
Com sempre, i ara més que mai, una abraçada patriòtica de
Joan M. Ferran i Oliva