Avui 18-09-2008 en diferents mitigants de comunicació, han repetit, de que hi ha diferents estaments de la Societat (evidentment propers al capital i precisament no al d’Engels i Marx) que donen per bona la praxis de que quan hi han pèrdues en aquest mon global s’han de socialitzar i en canvi, quan hi ha guanys s’han de privatitzar, Una utilització i explicació molt interessada que fan els defensors del sistema econòmic anomenat Liberalisme, del que aprofiten la part que els i convé.
Arà toca corre, a salvar a les grans corporacions d’assegurances i creditícies de tot el mon, que han estat les causants d’aquesta situació.
Quan a final d’exercici Bancs i Caixes presumeixen dels grans guanys que han obtingut, no els posen mai al servei de la comunicat, ho fan engreixant el compte corrent dels seus accionistes (ens el cas de les Caixes no en tenen d’accionistes). L’excusa que donen, es que hi ha ho fan mijant-sa els impostos que paguen. La gent normal la del carrer també en paguem d’impostos, i quan tenim fallida, l’Estat no ens ajuda..
Un dels pares del Liberalisme Adam Smith en una de les seves aportacions teòriques exposava:
Adam Smith atacà també vigorosament les restriccions governamentals que considerava que limitaven l'expansió industrial. De fet, atacà qualsevol tipus d'interferència de l'estat en el procés econòmic, incloent els aranzels, argumentant que creaven ineficiència i preus elevats a llarg termini. Aquesta teoria es coneix amb el nom de "laissez-faire,".
Aquesta teoria venia a dir mes o menys “deixeu fer deixeu passar no poseu traves a la llibertat individual”. D’acord, però en tots el supòsits, quan hi ha guanys i també quan hi ha pèrdues.
Com ens prenen el pel. Qui mana, els politics, o qui mou els fils de l’economia en tots els indrets i nivells?. Jo no en tinc cap dubte.
Un personatge de la Tele deia “reflexioneu, reflexioneu, reflexioneu”.
Josep.
3 comentarios:
Josep , com tu molt be dius sempre paguem els plats trencats els mateixos i no sols els plats, si no ,també l'escombra el recollidor i la paperera.
Xavi
Malaurat país de botiguers que trau la llengua a subhasta sense escrúpols, amb la cara descoberta i els mitjans de comunicació com a testimonis de la desfeta
País de paisatge hipotecat, venut a la divina providència: som hereus irresponsables i curts de mires
País que fuig de la lectura, no siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional (i Nacional) que necessita
País que aspira a sucursal, sanament regionalista, educadament dòcil, infinitament alienat
País de treballadors precaris que accepten qualsevol cosa, que assumeixen el rol indigne d'engranatge, que demanen permís per anar al lavabo i no senten vergonya
País de complexos i tergiversacions, capital de la censura i de la manipulació mediàtica
País de l’enveja i l'auto-odi, que nega i neutralitza però no basteix, que protesta flèbilment des de la barrera
País amnèsic, desmemoriat, que amaga la història en les profunditats de l’armari
País de la vacuïtat, de l’ortodòxia i el discurs unívoc: retre homenatge als prejudicis com a dogma de fe
País de polítics corsaris que menyspreen la sobirania popular, governants que són titelles dels empresaris, amos i senyors de la pompa i l’ostentació
País anònim, sense símbols, a la deriva del temps i de l’espai
País de putes, lladres i capellans, especuladors i proxenetes, taxistes furibunds i altres bestioles de Déu.
Bon cap de setmana,Salva,
Salva, poc est pot afegir al que tu dius d'una manera tant encertada. Estem d'acord. Bon cap de setmana. Josep
Publicar un comentario