Ara és demà.
No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui
i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà,
tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.
I esdevindrà.
Les pedres i el camí
seran el pa i la mar,
i el fosc renou
d'ara mateix,
el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà.
Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol,
que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.
Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament
el dret
de vulnerar la nova plenitud.
Marti Pol.
3 comentarios:
Bellísimo, un placer inmenso leer tus versos que albergan tantas emociones, un abrazo desde el alma.
Quins records llunyans i alhora propers. Una abraçada.
Un abrazo Núria. I a la meva entranyable amiga Rosa Maria a la que estimo com una filla dir-te que aquest poema el vàrem recitar moltes vegades junts, tu vas fer que m'agrades tant, que és el meu preferit. Records bonics d'un grup entranyable que ens agradava molt i molt el teu "foigras". Ai el Virgules !!!! jajajaj Besets a tota la familia - Fifo
Publicar un comentario