La caseta dels mil sons

La caseta dels mil sons.

 La caseta aïllada, lluny del bullici dels sorolls impertinents dels humans, endinsada entre la natura que com un amant l'acarona, és un lloc per sentir, viure el silenci i els sons naturals de la natura.
 La veu alegre del rierol que et dona el bon dia. El piular dels moixons delerosos frisant per trobar parella. El frec suau de l'aire a les branques dels garrofers , que fa que les garrofes xocant entre si facin un concert de castanyoles.
 Doncs si això i molt més , pots viure i escoltar apropant-te a la caseta dels mil sons.
 La poesia es torna sons o els sons poesia, quan has viscut en el seu interior, és el regal que cada dia ens fa la Natura. Avui plou, ahir va fer vent, aviat farà fred...
 Casa de pedra gruixuda, segura, que els elements no poden vèncer. Però la taulada ja està malmesa. El vent , la pluja, han fet estralls entre les teules. Algunes volen viure la seva vida lliures. 
 Dia de vent: la taulada sembla un orgue monumental. Les bufades del vent ferint les teules, les fan emetre sons, cantar com ploraneres, que competeix-en entre elles, per fer els son mes esgarrifosos o tendres.
 Ara es el plor d'un xiquet que demana pit, ara el crit d'un difunt que vol tornar, ara......... doncs si tots els sons imaginables.
 Dia de pluja: Les teules sostovades, deixen passar gotes d'aigua que baixen disposades a fer música. El pis ja preparat amb “Povals” Palanganes” “Bacines” “pericos” i pots vuits de conserves de tomàquet i altres, que les acullen i comença el concert. 
Cauen gotes gruixudes, altres mes fines, la seva cadència es desigual però rítmica. I Jo de director, fabulós. 
 De tant en tant buido els recipients i els i canvio l'ordre , per tant els sons ja fan un altra melodia, la mateixa pluja, el mateix director i música per encàrrec.
 I així mentre la pluja amiga em regala les seves llàgrimes de goig. He de sortir al carrer amarar-me el rostre amb la seva frescor, i donar-li les gracies. Fins quan vulguis!!!!!. I li dic, cuida't de la humitat.
 Dia de fred: Foc al terra, flama de mil colors i formes, i brasa que escalfa el meu cos, amb molts hiverns viscuts. Alimento la llar amb branques d'olivera, que la flama agraeix fent un ball sinuós, provocatiu.
 Ja pressa, afegeixo troncs per fer brasa. Son de diferent grossor, uns ressecs per les hores al sol, altres humits per la rosada matinera. I comença el concert, com si fossin esclafits de pedra foguera. Espurnes que s'escapen al cel, flama que continua el seu ball i sons que ajuden a fer més meravellós l'espectacle. És hivern i no fa fred. Es hivern i escolto música. 
 Avui està plovent. 

 Fifo – Josep Lleixá 26-11-2014