La parla del meu Pais

Albert tens raò o no!, jo al principi d'estar a la Catalunya central deia quin abadejo més bó i em rfectificaven dient aixó es diu Bacallà i jo afegia i no va di res. A la granera escombra i a la llum d'oli cressol. Compte !!! i aixi molts de mots que he perdut hi ara em sap greu. Els Paissos Catalans tenim una cosa en comú la llengua en les seves variants, no ens barallem per això. Anem afegint barbarismes, anglisismes, Faceebok-ismes. poder en ecceés peró el que em de preserva es el sentiment de perteneça a una Pais. Visca la Terra.