Analisi del resultats de les eleccions

Ahir vàrem fer amb un bon amic d'ERC, el nostre personal anàlisi del resultats de les eleccions. Sempre és bo contrastar opinions i aprofitar les coincidències.

Em fa fer una reflexió que crec que no estava gens desencaminada i era envers la pujada d'ERC (Totalment merescuda).

I deia: Si ERC a partir de segon tripartit no és tingut les veus crítiques internes que va tenir, amb la corrent d'opinió d'Esquerra Independentista, la fuga del de Reagrupament i posterior naixement de Solidaritat, i les mogudes que es van viure al Tarragonès, ERC encara estaria vinclada i apoltronada amb els seus tics d'acomodament.

Va reaccionar i bona part dels crítics d'aquell moment (Congressos extraordinaris recordeu?) van aguantar i li han donat la volta a ERC a la demarcació de Tarragona que és el que jo conec.

Alguns es van quedar pel camí l'Hèctor, Renyer, els Pereira....Altres, els Pep Andreu, El Eudald, El Pinyol, els Rofes..., amb moltes dificultats i pals a les rodes quasi sempre des de el mateix partit i Seu Nacional, han recuperat la credibilitat perduda i això s'ha traduït amb el bons resultats. Només ells podran explicar algun dia la travessia del desert que han tingut que fer.

Felicitar a ERC pels resultats i m'ha atreveixo a demanar (als esmentats no fa cap falta) que no s'equivoquin un altre cop perquè refer-se costa.

Vaig aquest punt de vista del meu amic, Solidaritat en el seu moment ha estat un revulsiu necessari pel canvi, ja que ha defensat amb fermesa i coherència el seu projecte de Catalunya. Això en fa pensar que si ERC és estat en el camí que ara sembla que reprenent, ni Reagrupament ni Solidaritat no tenien cap raó de haver sorgit. Com deia el poeta “caminant no hi ha camí, aquest és fa caminant”. Esperem que el facin bé.

Assumiràs la veu d’un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per sempre, poble,

i patiràs, i esperaràs

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

Fifo (J-Lleixà) 27-11-2012