Ahir vaig ser convidat per un responsable d’ERC a prendre una decisió envers a la dualitat de la pertinença a la l’Associo política Reagrupament i ERC.
Va estar molt considerat perquè suposo – així ho desitjo - continuarem tenint un tracte cordial, ja que a la fi volem el mateix per Catalunya, d’independència, però per camins i “tempus” diferents.
Li vaig dir que la meva decisió ja estava presa i havia estat comunicada als companys de la Secció local, i que era evidentment ,dedicar-me de ple a Reagrupament i deixar de militar a ERC , ja que èticament creia no podia estar als dos llocs a la vegada.
Així per evitar confusions comunico que soc de Reagrupament Independentista.
Visca Catalunya Lliure, Visca la Terra. . Josep.
Va estar molt considerat perquè suposo – així ho desitjo - continuarem tenint un tracte cordial, ja que a la fi volem el mateix per Catalunya, d’independència, però per camins i “tempus” diferents.
Li vaig dir que la meva decisió ja estava presa i havia estat comunicada als companys de la Secció local, i que era evidentment ,dedicar-me de ple a Reagrupament i deixar de militar a ERC , ja que èticament creia no podia estar als dos llocs a la vegada.
Així per evitar confusions comunico que soc de Reagrupament Independentista.
Visca Catalunya Lliure, Visca la Terra. . Josep.
6 comentarios:
Paradoxes de la vida.
Benvolgut :
M’adreço a tu com a persona amiga, simpatitzant o posible militant dels Socialistes de Catalunya.
I, especialment, a aquells que feu i sentiu la política des del territori.
He estat alcalde durant molt anys i estic convençut que no seria President de Catalunya sense aquesta trajectòria vital. Em sento orgullós i deutor. Servir Catalunya havent après el compromís polític i d’amor al país des dels ajuntaments i el territori marca el caràcter i és, també, una de les nostres característiques principals com a partit. Et parlo des d’aquesta convicció i sentiment.
Ara, fa pocs dies, celebràvem els primers 30 anys d’ajuntaments democràtics. Ajuntament i democràcia són la mateixa cosa i, pels socialistes, política i municipalisme també. Per això, continuant la tasca de progrés i modernització, hem de ser els primers en liderar la resposta institucional i cívica per revitalitzar la política local, així com perseverar en els esforços que des del món local s’estan fent per lluitar contra la crisi i garantir la cohesió social.
Hem d’anar més enllà del marc legislatiu i desenvolupar la nostra acció des de l’exemplaritat i el rigor ètic i moral. Això és el que dignifica la política que, per a nosaltres, no és una professió sinó un servei públic temporal que ens fa millors ciutadans i millors persones, treballant a favor de la justícia social.
Sé que aquests dies la irritació, el desànim, fins i tot la vergonya, ens poden paralitzar i desmotivar en molts casos. No ho hem de fer, ni ho farem. No ens hem quedat quiets. Hem reaccionat amb fermesa i contundència i amb una rapidesa exemplar per apartar de nosaltres qualsevol indici de delicte o males pràctiques.
I tant que no tots som iguals! És absolutament cert.
Aquest dissabte, en el marc de la Convenció Municipal del PSC, donarem noves passes per assegurar la nostra tolerància zero davant la corrupció i ens comprometrem amb un nou contracte de servei públic amb la ciutadania, que reforçarà la transparència, la rendició de comptes i el compromís personal dels representants públics del PSC. El Govern de Catalunya també està preparant un paquet de mesures i de reformes normatives per fer encara més difícil l’acció dels corruptes en l’espai públic. Un cop més: Fets i no paraules!
Sé que aquest és un mal moment donat el context de crisi i l’ambient de descrèdit que una part molt important de la societat catalana té respecte a la política. Però ni el victimisme, ni el pessimisme, ni el derrotisme són els camins per aconseguir l’energia necessària per rectificar, canviar el curs de les coses i superar l’estat actual.
Et demano confiança en les nostres conviccions, en el projecte polític dels i de les socialistes i en la capacitat regeneradora de la política democràtica. Estic compromès, personalment, amb aquest repte i convençut de que, junts, podrem superar totes les dificultats per continuar la tasca de servei i de transformació de Catalunya, des del més petit dels seus pobles fins a la seva capital.
Sóc conscient de l’enorme responsabilitat política que, com a primer secretari del PSC, tinc en aquests moments. I estic preparat i disposat, més que mai, a arribar fins el fons i fins el final per preservar el que crec que és fonamental: que ens puguem sentir orgullosos públicament i personalment de representar aquest partit, ser-ne simpatitzant o militant o de compartir els seus ideals.
Estic a la teva disposició i espero comptar amb tu, amb el teu suport i les teves idees. Els mesos que vindran reclamaran molta energia col•lectiva. La determinació i la convicció ens ajudaran a aconseguir tots els nostres objectius. Estic confiat i esperançat. Les victòries polítiques i electorals han de fonamentar-se en les victòries morals i ètiques.
És l’únic camí, l’únic que val la pena si el cor et batega a l’esquerra.
Gràcies pel teu temps i per tot el que has fet i el que faràs.
Amb tot el meu afecte,
José Montilla.
No et confonguis amic anònim Pepe. Els del PSC mai han amagat que ells no son independendistes. Son el que son, i tenen una bona quota de votants. En aquest aspecte no enganyen a ningú.
En el apartat de grans discursos, grans declaracions, crec que fan com la resta de partits que estan al Parlament. Molt de fum i poca brasa. Com diuen al meu poble tot “aigua de borranyes.
En el que a mi respecta com independentista son altres partits que han de demostrar fermesa. Oh fan?. Parole, parole, parole, Josep
Joseppe,
es nota en l'ambient,
que votarà la gent?
doncs, a Reagrupament!
Que farà quan estigui al parlament?
declarar Catalunya independent?
s'ho pensen, ho tenen en ment
...
Quan un és honest amb ell mateix i amb els altres, com és el teu cas,i a sobre es un independentista convençut i coherent no li queda altra sortida que Reagrupament. Ells s'ho perden i et perden. El poder no ho es tot....
Un matrimoni complirà el seu vint-i-cinc aniversari de casats, i la dona li pregunta al marit:
Amor meu, que em regalaràs per les nostres bodes de plata?
L’home li respon:
Un viatge a la Xina, amor meu.
La dona, sorpresa per la magnitud del regal, li diu:
Però amor meu, si pels vint-i-cinc any em regales això, que em faràs quan complim els cinquanta?
T’aniré a buscar...
-----------------------------------
Primer dia de classe de Take Mishamoto als Estats Units. Després de presentar-lo a la resta de la classe, la mestra els diu:
- Començarem repassant una mica d’història americana: Qui va dir “Doneu-me la llibertat o doneu-me la mort”?
La classe queda en silenci i una mà aixecada, la d’en Take, té la resposta:
- Patrick Henry, 1775!
- Molt bé! Qui va dir “El govern del poble, pel poble i per al poble no ha de desaparèixer de la faç de la Terra”?
Un altre cop, la classe callada i la mà d’en Take:
- Abraham Lincoln, 1863!
La mestra, astorada, els diu:
- Nois, no us fa vergonya que en Take Mishamoto, acabat d’arribar del Japó, sàpiga més de la nostra història que vosaltres?
En aquell moment se sent algú, al fons de la classe, que diu:
- A la merda aquests maleïts japonesos!
La mestra, indignada, demana:
- Qui ha dit això?
En Take respon ràpidament:
- El General McAthur, 1942!
La classe queda muda i un dels alumnes, emprenyat, li crida a en Take:
- Xúpa-me-la!
En Take Mishamoto, quasi saltant de la cadira respon:
- Bill Clinton a Mònica Lewinsky, al despatx oval de la Casa Blanca, 1997!!
Llavors, el que fins aquell moment era l’alumne amb millors notes de la classe ja no pot més i crida:
- Jo era el primer fins que ha arribat aquest japonès de merda...
En Take no triga gens a respondre:
- Mario Vargas Llosa respecte Fujimori, eleccions peruanes de 1990!!
La classe entra en un estat d’histèria col•lectiva. La mestra es desmaia i els alumnes agafen en Take pel coll i l’apallissen fins que aquest perd el coneixement. Quan se n’adonen, un d’ells exclama:
- L’hem cagada. I ara com sortim d’aquest merder!!
En Take obre un ull i diu:
- José Luís Rodríguez Zapatero, estatut català……….
-----------------------------------
Un grup d’homes que són al gimnàs senten sonar un mòbil. Un d’ells s’hi acosta i despenja.
-Si?
-Hola amor, ostres, se m’entretalla la trucada, et sento fatal…
-Hola, guapa.
-Que ets al gimnàs?
-Si.
-Mira és que sóc davant d’un aparador d’una pelleteria i acabo de veure un abric de visó preciós… I està rebaixat… I és una oferta sensacional… Et sembla bé si el compro?
-Quan val?
-Uns 5 000 eurets…
-Es, clar, i no desestimis comprar un bossa a joc, amor meu.
-A, bé… I res, que he passat pel concessionari, tot pensant que el cotxe em fa molt soroll, i vaja, que he entrat i he preguntat i tenen un BMW preciós descapotable i que és el darrer que els queda.
-I de quan estem parlant
-Diuen que amb el descompte uns 60 000 euros. Però és preciós.
-Mira, que no et facin el descompte però que t’hi posin tots els extres, que al final comprar barat ens surt car. I si es dispara una mica, no pateixis, no penso enfadar-me.
La dona veient que l’home estava de bones salta:
-I bé, quedava el tema de ma mare, que volia venir a viure a casa…
Et sembla bé si per provar, la fem venir un meset i després en tornem a parlar…
-Mmmm…. (silenci) està bé. Però no em demanis més coses, eh!!!
-Si, si, tens raó. Ai, t’estimo tant, amor meu!!!
-Si, jo també t’estimo. Un petó. Adéu.
I penja el telefon. A continuació l’home diu:
-Algú sap de qui és aquest mòbil?
-------Parole, parole, parole-----
Publicar un comentario