L'escriptora Najat El Hachmi, en un article d'opinió a El Periódico, fa referència a les paraules del seleccionador català de futbol, Johan Cruyff, y li recorda que "una violació és un acte que porta a terme una persona contra una altra que no hi està d’acord, que s’hi resisteix i que és dominada contra la seva voluntat. Una violació no serà mai, doncs, un acte que algú rep desitjosa (o desitjós) i predisposada".
"Jo no sé si la llengua catalana estaria molt a la defensiva amb Johan Cruyff, no sé si oposaria cap mena de resistència a la possible dominació per part de l’entrenador. Que no parli català pel motiu que sigui serà cosa seva i està en el seu dret de fer el que li doni la gana com qualsevol altra persona, però en qualsevol cas els arguments amb què defensa la seva postura dient que no vol violar el català són imprecisos. Preferiria que digués que no vol o no pot parlar català, i punt", afirma El Hachmi.
"Jo, si fos la llengua catalana, crec que no em faria res que Cruyff em violés. De fet, tenint en compte la manera de parlar de molts catalanoparlants, diria que és una de les llengües que més es presta a ser invadida. M’atreviria a dir, fins i tot, que és una llengua a la qual li va tot: el sadomasoquisme (més masoca que sàdica, és clar), la sodomia i, si la forcen, fins i tot la pluja daurada amb la qual es veu sovint ruixada".
"Jo diria que la llengua catalana és una noia molt fàcil en aquest sentit: només que un no catalanoparlant l’empri una mica, dient ni que sigui un bon dia, a ella ja li han baixat les calces fins als turmells. ¿Quina violació pot patir, llavors, si és una llengua que a canvi d’una mica d’afecte s’ho deixa fer tot? Per això, Johan hauria d’haver buscat una altra metàfora"."També em resulta sospitós que violi cada dia la llengua castellana i que això no li sàpiga gens de greu. Potser és que aquesta sí que ofereix alguna mena de resistència o és que ho fa tanta gent, això de violar-la, que ja no li ve d’aquí. Em recorda aquells homes que tenen la dona-santa-mare a casa i a fora l’amant-puta. ¿És massa elevada la llengua catalana per violar-la? Si és així, li hem de donar les gràcies perquè deu voler dir que, si no diu ni una paraula en llengua catalana, no és perquè no li vingui de gust sinó perquè la respecta massa", conclou.
"Jo no sé si la llengua catalana estaria molt a la defensiva amb Johan Cruyff, no sé si oposaria cap mena de resistència a la possible dominació per part de l’entrenador. Que no parli català pel motiu que sigui serà cosa seva i està en el seu dret de fer el que li doni la gana com qualsevol altra persona, però en qualsevol cas els arguments amb què defensa la seva postura dient que no vol violar el català són imprecisos. Preferiria que digués que no vol o no pot parlar català, i punt", afirma El Hachmi.
"Jo, si fos la llengua catalana, crec que no em faria res que Cruyff em violés. De fet, tenint en compte la manera de parlar de molts catalanoparlants, diria que és una de les llengües que més es presta a ser invadida. M’atreviria a dir, fins i tot, que és una llengua a la qual li va tot: el sadomasoquisme (més masoca que sàdica, és clar), la sodomia i, si la forcen, fins i tot la pluja daurada amb la qual es veu sovint ruixada".
"Jo diria que la llengua catalana és una noia molt fàcil en aquest sentit: només que un no catalanoparlant l’empri una mica, dient ni que sigui un bon dia, a ella ja li han baixat les calces fins als turmells. ¿Quina violació pot patir, llavors, si és una llengua que a canvi d’una mica d’afecte s’ho deixa fer tot? Per això, Johan hauria d’haver buscat una altra metàfora"."També em resulta sospitós que violi cada dia la llengua castellana i que això no li sàpiga gens de greu. Potser és que aquesta sí que ofereix alguna mena de resistència o és que ho fa tanta gent, això de violar-la, que ja no li ve d’aquí. Em recorda aquells homes que tenen la dona-santa-mare a casa i a fora l’amant-puta. ¿És massa elevada la llengua catalana per violar-la? Si és així, li hem de donar les gràcies perquè deu voler dir que, si no diu ni una paraula en llengua catalana, no és perquè no li vingui de gust sinó perquè la respecta massa", conclou.
3 comentarios:
Estic d'acord amb el que dius sobre l'argument de no violar el català.
Però, en canvi, a nivell estratègic, el d'aconseguir internacionalitzar el fet català (ja sigui a través de l'esport o d'altres àmbits) crec que l'opció d'en Cruyff és positiva.
Malauradament, l'arribada del Johan Cruyff no ens farà oficials, tot continuarà, en aquest aspecte, li donarà un valor mediàtic molt més important a nivell internacional del que s'ha aconseguit fins al moment. Ha de ser així, fent veure a l'exterior que volem una selecció oficial, perquè les mesures de pressió externes comencin a aflorar- potenciarà la imatge de la selecció catalana de futbol (desenganyem-nos, ni Pichi Alonso ni Pere Gratacós poden presumir del que pot presumir ell), però al tanto, que tot i les grans temporades que va donar com a jugador i com a entrenador del Barça, Compte amb l'ego i la influència d'aquest home, que ja fa anys que n'estem avisats.
La nostra selecció , per desgràcia és de costellada, de partidet de casats contra solters, de bombers d'aquí contra els bombers d'allà.Ell és l'element que pot fer que un Bavarés , o un argentí o un tio desde Amsterdam, o Moscú, digui:
- Ay coi, els catalans tenen selecció pròpia ??
- Ahhh si , els catalans son aquells que no volen ser espanyols...curiós, curiós....
El debat de les seleccions és un altre, i està complicat, però potser en Cruyff ens pot ajudar un xic, a que la gent és fixi una mica en que hi ha una regió que vol una selecció pròpia, i que volem competir oficialment.
De moment , ara per ara tenim un altaveu més potent per cridar-ho:
UNA NACIÓ UNA SELECCIÓ !!!!!!
EN UN MOMENT DONAT ! CONY !!
Publicar un comentario