Cornut i he de pagar el beure

Estic emprenyat, cabrejat, fins els pebrots de que em prenguin el pel. Acabo d'escoltar a la TV3 a la Vicepresidenta d'aquell govern que m'oprimeix, dir sens posar-se vermella que les pensions no seran incrementades amb el percentatge que ha pujat el IPC de Novembre. Ho apujaran amb un 1%, i al majoria perquè estan per sota els 1000 E. El 2% .

Vaig néixer el 1941 des de el tretze anys estic cotitzant a la SS.SS fins la meva jubilació i ara em trobo que els fills de puta “perdona Montse N. Que més voldria jo que tenir el vostre nivell humà) no s'abaixen el seus grans sous, ans el contrari és col·loquen uns als altres en llocs de privilegi per continuar xuclant de la mamella, i ens fan pagar la seva incompetència i rapacitat al gran col·lectiu que tant a fet pel creixement econòmic amb el seu treball i esforç..

N'estic fins el collons però he arribat a una conclusió, no en tinc, d'altra manera faria quelcom “Violent” Si. si violent per fer desaparèixer aquests fills de puta que em mataran de fam i de disgustos. Ah!! i al anar a buscar el medicament crònics tindré que pagar l'Euro i la Tatxa.

Podria continuar per que tinc arguments sobrats. !! Vull ser català i poder demanar comptes als que jo he votat !! Si no ho fan bé vull tenir el DRET A DECIDIR per el meu futur. Man-gantes, trilers, pocavergonyes, malparits.... i Jo l'any que ve entre unes coses i les altres a passar-les putes.

Josep Lleixà 30-11-2012

Dos Massovers en complicitat

Pintura de Francisco Subirats, Tanka de Josep Lleixà.

                                               Amb els teus llavis
                                             besant la rosa blanca
                                                   i el teu alè,
                                          desfer tu podràs el glaç.
                                            Rosa vermella viuràs.

Incertesa

Incertesa

Era de dia. A ple sol tenia el cor encongit.

Desgavells d’incerteses martellejaven el meu cap.

Buscant resposta he mirat a l’infinit.

Fantástic i més en l'entorn politica que s'ha fet

TOt el que explica aquest monologista, molta gent de la seva edad o de la meva, ho hem viscut, ho comparteixo totalment, he de dir però, que entenen el seu raonament jo afeigeixo que soc Massover (Mas de Barberans) Català i Europeu. Em salto algun esglaó, en el que no em sento gens identificat però que respecto. Nosaltres no sóm deixe mon.

monologo3

 

Analisi del resultats de les eleccions

Ahir vàrem fer amb un bon amic d'ERC, el nostre personal anàlisi del resultats de les eleccions. Sempre és bo contrastar opinions i aprofitar les coincidències.

Em fa fer una reflexió que crec que no estava gens desencaminada i era envers la pujada d'ERC (Totalment merescuda).

I deia: Si ERC a partir de segon tripartit no és tingut les veus crítiques internes que va tenir, amb la corrent d'opinió d'Esquerra Independentista, la fuga del de Reagrupament i posterior naixement de Solidaritat, i les mogudes que es van viure al Tarragonès, ERC encara estaria vinclada i apoltronada amb els seus tics d'acomodament.

Va reaccionar i bona part dels crítics d'aquell moment (Congressos extraordinaris recordeu?) van aguantar i li han donat la volta a ERC a la demarcació de Tarragona que és el que jo conec.

Alguns es van quedar pel camí l'Hèctor, Renyer, els Pereira....Altres, els Pep Andreu, El Eudald, El Pinyol, els Rofes..., amb moltes dificultats i pals a les rodes quasi sempre des de el mateix partit i Seu Nacional, han recuperat la credibilitat perduda i això s'ha traduït amb el bons resultats. Només ells podran explicar algun dia la travessia del desert que han tingut que fer.

Felicitar a ERC pels resultats i m'ha atreveixo a demanar (als esmentats no fa cap falta) que no s'equivoquin un altre cop perquè refer-se costa.

Vaig aquest punt de vista del meu amic, Solidaritat en el seu moment ha estat un revulsiu necessari pel canvi, ja que ha defensat amb fermesa i coherència el seu projecte de Catalunya. Això en fa pensar que si ERC és estat en el camí que ara sembla que reprenent, ni Reagrupament ni Solidaritat no tenien cap raó de haver sorgit. Com deia el poeta “caminant no hi ha camí, aquest és fa caminant”. Esperem que el facin bé.

Assumiràs la veu d’un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per sempre, poble,

i patiràs, i esperaràs

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

Fifo (J-Lleixà) 27-11-2012

Conversa amb el meu net. 26-11-2012

Fa un moment he tingut una conversa per telèfon amb el meus net, és un noi que farà el mes de Gener onze anys. És molt intel·ligent i reflexiu i tot i la seva curta edat, escolta les converses amb atenció. Prometo que la conversa que he tingut amb ell , més aviat les paraules que m'ha dit són les següents: “Fifo (Els dos nets m'anomenen així) sí vols que el PP a les pròximes eleccions s'ensorri i no aconsegueixi cap escó al Parlament, abans afiliat a aquest partit i segur que no aixequen el cap durant molt de temps” Paraula que m'ha dit això. El perquè de seu raonament? Doncs ell sap de la meva trajectòria política perquè en família algun cop es parla d'aquest tema i com dic ell grava al seu “disc dur” les coses que l'interessen. Ell sap que:

a) Vaig estar militant durant un temps a ERC quan aquesta tenia els seus problemes de creixement i d'altres i per circumstancies que ara entenc, em van invitar (d'una forma educada) a deixar la formació.

b) Vaig anar a para a Reagrupament, etapa dura i complicada per mi. D'aquí en vaig sortir jo.

c) Des de la fundació de Solidaritat Catalana per la Independència, he estat compartint amb el companys el projecte il·lusionant de treballar per la Independència del meu, del nostre Païs ho continuaré fent, però estic fent el replanteig si no seré jo l'ocell de mal averany que provoca aquestes situacions.

ERC torna ocupar l'espai que li pertoca i SI no aconseguim cap escó. Casualitat? O Causalitat ?. No vull donar més pistes però a lo millor per les properes eleccions canvio de camisa.

Tenim que seguir lluitant

Des de la sang calenta, des de un moment per mi complicat en quan les espectatives que jo sincerament esperava d'aquestes eleccions no s'han conplert, vull dir en clau Independentista (amb tots els respectes) que poder s'ha guanyat en qualitat però els avenços amb quantitat han estat minsos.
Dit això, poder que demà estaré més objetiu, i que passat demà començarè a treballar per la Independencia amb noves ganes però ara, estic decebut i vull fer unes reflexions:
"Un poble és el que vol ser. Dit d'altra manera: Un poble té el que és mereix.
"Aquesta és la meva reflexiò: La excusa de que en han manipulat no em val. El que es deixa manipular és que no te personalitat."
"El que ha tingut por és que no estava convençut del que demanava, Al contrari, la por es fa passar actuant i sent coherent.
Demà estarè més tranquil. "Cada dia tiene su afan".