I tu i jo indiferents.
Quin horror, quina vergonya,
moren ofegats engolits pel mar,
i tu i jo indiferents.
El que poden arribar a terra
arraulits en una flassada per mitigar
el fred,
busquen una ma que els i doni pa,
un mirada d'estima per sadollar sa set,
i tu i jo indiferents.
Gana i set de comprensió
buscaven un mon millor,
molts han desaparegut
on estan son lliures o esclaus?
i tu i jo indiferents.
Quin horror, quina vergonya.
La culpa es del capital
o que res ja ens fa mal?
Tots en tenim la culpa
per acció u omissió.
I tu i jo indiferents..
Fifo – Josep Lleixà 7-2-2016
2 comentarios:
Com a tu m'agrada escriure, saps posar en un papaer les lletres necesaries per fer arrivar sentimnts, vivencies, patiments.... com el d'avui "tu i jo indiferents" parla de la vida mateixa, de la lluita i el sofriment de tantes persones... arriba al cor, com tot el que tu escrius- Una abraçada
Gracies Carme, crec que amb tota humilitat, hem de denunciar en prosa i vers ,aquestes barbaritats, Una abraçada.
Publicar un comentario