Translate

viernes, 3 de abril de 2015

Avui necessito parlar

Avui necessito parlar

Avui necessito parlar sense dir res, 
Plorar sense vessar llàgrimes, 
Cridar en una cambra encoixinada de frenopàtic, 
on les meves paraules,
 la meva poesia no siguin escoltades.

 Necessito estar i no ser, 
perquè quan estic, sóc quan sóc, estic.
 Això és el que vull evitar.

 Necessito música que soni, 
en la meva ment malalta, 
però que no la senti la meva personalitat mundana,
 i s'assereni el meu cor convuls, 
que plora de pena.

 Hi ha plors sense llàgrimes, 
secs, i orgasmes secs, sense saba.
 I crits que ningú sent,
 perquè ningú escolta.

 Fifo -Josep Lleixà

3 comentarios:

Josep M. dijo...

Josep, jo també necessito parlar, conversar, dir i deixar de dir, escoltar, llegir, recitar, cantar, callar.

Em balla pel cap la idea dels usos i costums, de com a l'Església dels Hostalets de Balenyà, quan feia d'escolanet i era petit, potser encara no entrar al'ús de la raó, que de tant usar-la se m'ha anat detriorant fins a embogir de "aquella locura que lo cura todo sin necesidad del cura ni dle confesionario ni de la sagrada comunión",.

Necessito dir que no sé on és la veritat. Estic confòs, Josep, molt confòs i confús. "En Vós confio, que no quedi confós"

I em dic: ¿És veritat el que ens expliquen que Jesús es va deixar torturar per salvar la humanitat sencera, a tu que m'esta`s llegint i a mi que estic escrivint? ¿És veritat tot el cicle de l'Any litúrgic del catolicisme apostòlic i romà, amb l'Advent i el Nadal i la Quaresma i la Pentecosta?

¿Són veritat totes les notícies que ens donen pels mitjans de comunicació? ¿Ens expliquen totes les coses que passes i que també són veritat?

¿És veritat aquest sentiment d'estafa que estic vivint per causa del sistema de la societat de consum fet de prèstics personals i crèdits hipotecaris i crèdits per poder comprar i cpmprar i comprar, u cotxem una neveram una casa, un microones, unes vacances pagades, unes joies, uns equips de GYM casolà?

¿És veritat aquesta sensació d'estar vivint en un món en què els pobres i més pobres han de pagar la vida dels rics i més rics? ¿Com és que en els bañamços dels bancs sentis a dir que han guanyat tants de milions en l'exercici recent? ¿I a costa de què els han guanyat aquests beneficis? ¿És que le slleis que fan ells de pagar per mantenir un compte una llibreta un descobert, aquestes lleis dle pagar , pagar , pagar, són justes?

¿On és la veritat, Josep Lleixà, que em porta pel camí del sofriment si no m'arriben les misses, ni tinc la salut que voldria i a sobre les relacions humanes fan cric-crac i grinyolen de tots cantons?

¿On és la veritat, JOsep, on és, pots dir-m'ho tu?

Sempre amic de l'ànima, Josep Maria Mas i Bigas.

Josep M. dijo...

jo ja he fet el comentari. Ara no sé què em demanen. Diu campo obligatorio.

Josep Lleixà dijo...

El teu comentari ha estat enregistrat i publicat. Si entres ho podràs comprovar. Crec que el Espriu va dir ( i si no ho faig jo) que la veritat es com un espill trencat del qual tots en tenim un trosset.
Hi ha corrents de pensament que diuen que els obstacles serveixen per fer-te fort, i superar-los significa fer un pas per la teva ascensió per l'espiral de SER. La gran Gavina li va dir al Salvador, el cel no es un temps ni un lloc és la perfecció. Potser una mica embolicat però he procurat dir-te la meva. Gracies per llegir-me.