Trossets de Cel blau (Quatre estacions)

Trossets de cel blau 

 Era una baralla furient,

 llengua contra llengua,

 llavis mossegant-se embogits,

mans acariciant el teus pits.

 Les teves buscant excitades,

 resseguint el meu cos ardent, 

fins trobar la meva erecció violenta, 

I fer-me estremir de plaer, 

 Llengües parlant-se entre gemecs, 

onomatopeies que eren mes que crits.

 Vaig demanar una treva, 

volia i ja no podia, quin neguit!. 

 Va ser tot meravellós , un miracle 

em vas oferir un trosset de cel blau. 

 que va fer que el meu univers de colors 

es tenyís d'un roig intens.

 I vàrem seguir....... 

Llengua contra llengua, 

llavis mossegant-se embogits,

 mans acariciant el teus pits

. Que bonic és el cel blau.

 Veritat amic?

 Fifo – Josep Lleixà 26-4-2015

(Quatre estacions)