Dos cors
Quan dos cors bategen i fan sons d'esperança
l'univers els ajuda a trobar-se.
Han pogut estar anys indiferents, ignorant-se
però el camí estava decidit, una boira el tapava.
Nomes una brisa suau d'il·lusió i esperança ,
a dissipat a la vegada els dubtes dels amants.
S'han adonat , que caminaven junts sense veure's
que es parlaven però sense escoltar-se
que es deien t'estimo sense saber que és estimar.
Sense la boira s'han vist i s'han reconegut.
Tants anys buscant-se per camins solitaris,
han arribat on nomes quedava l'horitzó.
Un penya-segat els convidava a saltar junts
al mar de la confusió on les ones trencaven.
S'han mirat al ulls i han decidit abraçar-se.
Han retornat al camí ara junts, agafats de la ma.
S'ha produït el miracle
.
Fifo – Josep Lleixà 8-4-2015
(Poemari Quatre estacions)
No hay comentarios:
Publicar un comentario