l'olivera
Entre cents d'oliveres, ja estaves,
no m'havia fixat mai amb tu.
Passejant, cobejant somnis impossibles
aquells que la realitat allunya
com núvols emportats pel vent del sud,
una rama juganera em va fregar la cara
i una oliva , negra, tersa, brillant, lasciva
va convidar-me a mossegar-la
vaig fer-ho pensant amb tu.
Em vaig enamorar
Olivera arrelada a la terra com tu.
Arrels profundes, que la saó vivifica,
soca amb escorça aspra per protegir-se
dels embats del vent furient de la passió.
Ramatge frondós, de color canviant,
segons el vent i els meus somnis.
que ofereix un futur de fruits abundós
convertint l'oliva amarga de l'oblit
en un raig de llum i cant d'esperança.
M'has enamorat.
Fifo - Josep Lleixà 16-1-2014
2 comentarios:
Molt bo. :-)
Amic Rudy, una abraçada molt forta del poeta que encara porta boina per no despentinar-se pel vent de les Terres de l'Ebre i el Montsià.
Abraçades a tota la família besets a l'Oda. Fifo
Publicar un comentario