La flor de la saviesa
La flor de la saviesa creix ufanosa però no sempre està al abast de tothom, el que la conrea procura no fer-ne ostentació.
Molts la confonen amb la flor de la erudició. Estan equivocats. Aquesta, la flor de l’erudició es ostentosa, amb colors que enlluernen i no et deixen veure els seus pètals. Amb l’olor intens, fort, que emborratxa els sentits, que fan no puguis endinsar-te a la seva anima, ja que el embolcall - per ella, mes important que l’essència – t’ho impedeix.
La saviesa en canvi, es callada,discreta, humil, la copses amb el cor. El que la posseís la regala, te l’ofereix, i tu no t’adones de la flaira tan delicada que desprèn .
L’observes encisat, perquè sense tenir color, canvia constantment de tonalitat. Però son tons de colors suaus, com el son del brollar d’una font humil al mig del bosc.
Et parla sense paraules, però si estàs amatent, el teu cor s’omplirà de goig ja que el que explica es un missatge senzill, la majoria de vegades adreçat als sentiments.
Tancant el ulls la veuràs , sense paraules l’entendràs, el seu olor la farà present. Si prestes atenció percebràs qui la conrea, i es possible que sigui a prop teu.
Fifo – Josep Lleixà
No hay comentarios:
Publicar un comentario