La Coherència

Relació lògica entre la forma de pensar d'una persona i la seva forma d'actuar.
Hi ha persones que volen fer el seu camí sense ingerències, volen decidir el seu destí prescindint de consells (molt be) el volen fer quan i per on vulguen, però per fer-lo demanen que els i facilitis un cotxe i els omplis el diposit de carburant. I com el cotxe va a nom teu, si cometen alguna infracció la tindràs que pagar tu. "libre como el sol cuando amanece yo soy libre.....".
Poder que siguin coherents, però tenen com col·loquialment es diu molt de morro. Jo vull parlar de la coherència que es sustenta amb la ètica, no en l'engany.
El ser coherent suposa ser respectuós amb tu i amb els altres. Evidentment de la mateixa manera que el mon canvia instant a instant, el esser humà també fa una transformació de la seva percepció del mon i de les coses i per tant la seva forma d'actuar s'adapta al seu pensament, però ho fa d'una forma gradual. Lògicament hi han factors externs que influeixen en aquest canvi positiu, l'aprenentatge, les experiències, el cercle d'amics, les situacions personals, en fi la Vida. Això crec que es el normal “Es coherent”. En el que no crec son en ls canvis sobtats, d'avui per demà, jo considero que aquests porten engany.
Tinc coneguts i podria dir que algun amic, de ideologia i de forma de pensar, políticament parlant completament diferents a la meva dins de la política municipal, i els respecto per la seva coherència. Tenim alguna conversa (que no baralla) i discrepem més d'un cop, però com son coherents, crec que les nostres discussions acaben en taules.
No puc dir el mateix de persones políticament alineades en el meu pensament, que mai saps per on naveguen, moltes vegades no saben ni el destí que busquen. Van fent el rumb amb giragonses, i es deixen portar pel vent segons d'on bufa, aquestos em fan por, i son dels meus!!!!. Jo dic que no son coherents, a lo millor es que son una cosa pitjor.
Abans he fet una afirmació que en part he de rectificar, es respecte als canvis sobtats de forma d'actuar, m'explico: Una amant que vagi tenir, que després s'ha convertit en amiga, em va preguntar perquè m'agradava. Jo vaig contestar-li, dient que pel seus ulls, pel seu cos, pel somriure, per la seva agradable conversa, pel be que em feia “sentir i gaudir” de la seva companyia, però per damunt de tot per la seva coherència. Estranyada, va voler un aclariment. Li vaig contestar: doncs, tu tenies una vida assossegada, tranquil·la, harmoniosa, fins que et vas assabentar que el teu marit et posava banyes i vas prendre una decisió coherent. Vas pensar, vas reflexionar, que la vida que portaves era degut, a que per part de la parella havia respecte, no havia enganys, per tant tu actuaves igual per coherència. Un cop trencat el pacte tàcit, ets coherent en el que penses i en com actues, cosa que a mi m'agrada. No vens per mi això no seria coherent, vens per tu, el que passa es que jo soc l'afortunat. Fins quan?
Fifo 17-7-2012