Hipàtia - Una dona excepcional

Hipàtia va néixer a Alexandria el 370 i va morir el 415, es considera la primera dona que va contribuir amb les matemàtiques ja que en aquell temps les dones tenien poques opcions i eren tractades com una propietat, Hipàtia es va moure lliurement i deseixidament pels dominis tradicionals dels homes. Ella era una dona oberta a tot el que el seu pare li va ensenyar i així es com la va educar,és a dir que li va transmetre tot el que sabia de les matemàtiques, l’astronomia i la filosofia.

De la seva mare no hi ha cap registre però se sap del seu pare era Teó d’Alexandria, un il·lustre filòsof i matemàtic de l’època va ser el mestre d’Hipatia des de que era petita. Realment Teó era una excepció i va permetre que la seva filla es convertís en astrònoma filosofa i matemàtica.

Hipàtia va posar la seva casa com a lloc per poder ensenyar el que ella sabia, i uns dels seus alumnes va ser Sienso de Cirene que va escriure llibres sobre Hipàtia i es diu que un d’aquests llibres diu que ella va ser una dona que va influenciar molt en la política. A part de tot això Hipàtia també es va interessar per la tecnologia i la mecànica.

Ciril, l’arquebisbe d’Alexandria, la menyspreava a causa de la seva estreta amistat amb el governador romà, i perquè ella era símbol d’aprenentatge i ciència, que l’església identificava en gran mesura amb el paganisme. Hipàtia va ser considerada la millor matemàtica del món Greco-romà.

Però la seva situació va ser molt perillosa en aquella ciutat cristiana, ja que ella era pagana. Algunes persones que eren paganes es vàren fer cristianes, però Hipàtia no volia ser cristiana, i va ser per els seus enemics una bruixa perillosa. En la quaresma, en març del 415, acusada de conspirar contra el patriarca cristià d’ Alexandria, va ser assassinada. La mort d’Hypatia va marcar la fi de l’ensenyament de Plató, no solament a Alexandria sinó a la resta de l’imperi, l’Església va aconseguir debilitar l’interès per les ciències i la Història va anar entrant en l’obscurantisme. [1]