Translate

miércoles, 18 de julio de 2012

Remenat de pensaments

Avís per a navegants no només polítics. El que alguna cosa vol alguna cosa li costa. El que ha de tenir clar és el que vol, d'altra manera no encertarà el rumb. Sense esforç no et regalen res, fins a la llibertat té un preu. Un ha de ser coherent i honrat amb si mateix, i estar d'acord amb el preu que ha de pagar per el que persegueix. Aquest pensament crec que és vàlid per a diferents situacions.

                                                                    *****

Independencia sense REGENERACIO jo no la vull. Si ens tenen que seguir manipulant "los mismos perros con diferentes collares" prefereixo no tindre que avergonyir-me de ser català. L'argument de que els altres també ho fan, per ami això no es escusa. Si volem ser diferents ho hem se ser en tot. Visca la Terra,

                                                                     *****

Amics matiners Bon dia per vosaltrs bona nit per mi.. Cada dia estic mes cabrejat i a la vega mes esperanssat, les coses per poder-se arreglar s'han d'espatllar del tot sino els guaridos de torn possaràn pedaços a les ferides i tornarem a ballar el mateix ball de segles. El cant a la justicia, a la llibertad, del emprenyament es pot fer en diferents llenguas. L'alberti deia aixó:

A galopar

Las... tierras, las tierras, las tierras de España,
las grandes, las solas, desiertas llanuras.
Galopa, caballo cuatralbo,
jinete del pueblo,
al sol y a la luna.

¡A galopar,
a galopar,
hasta enterrarlos en el mar!
A corazón suenan, resuenan, resuenan,
las tierras de España, en las herraduras.

Galopa, jinete del pueblo
caballo de espuma
¡A galopar,
a galopar,
hasta enterrarlos en el mar!

Nadie, nadie, nadie, que enfrente no hay nadie;
que es nadie la muerte si va en tu montura.
Galopa, caballo cuatralbo,
jinete del pueblo
que la tierra es tuya.

¡A galopar,
a galopar,
hasta enterrarlos en el mar!


*****

Amiga no cres que el matiz es muy fino porque hay veces que dando una opinion prejuzgas. Hay veces que intentando ser objetivo prejuzgas, criticas, y otras subjetivament das una opinion tan poco profunda que no puede ser crítica. No estará mas la explicacion en la intención del sujeto emisor i la percepcion del receptor. Hay que lio de buena mañana.

                                                                           ******

 Acabo d'arrivar del recital poétic que ens han ofert la Dolors Miquel I l'Enric Cassases, han estat acompanyats per un jove peró experimentat guitarrista el Jordi. Ho hem passat com vulgarment es diu de conya. Dos grans poetes i millors rapsodes, amb unes veus que saven donar el to adecuat a les paraules perqué tu les visquis com ells o fan, quan reciten. Els que penssin que un recital de poesia es quelcom aburrit, sense missatge, tenen que escoltar aquest poetes i entraràn en un altra dimensió de la poesia. Gracies Dolors, gracies Enric, gracies Jordi. Música i poesia junts es com un gin-tonic 

                                                                          *****

Hi ha gent que es mulla i no d'ara des de fa temps. Tots tenm la possibilitat de lluitar amb les nostres possibiltats, per aconseguir la nostra LLibertad, la llibertad no es dona es pren es conquereis. Una petita gota d'aigua al mar contrib...uiex a fer-lo gran. No podem quedar com espcetadors d'aquest gran projecte colectiu, La Nostra Nacio, La nostra independencia. petites accions sumades poden ser, seràn molt importants i necessaries per fer realita el somni. Catalunya Independent. Visca la Terra.




                                                                            *****

Aquest migdia he partcipat en una tertulia radiofónica per parlar del tema d'actualitat (n'hi ha tants) del pagament del Euro per recepta. Entres els tertulians i havia dos regidors d diferents partits, un periodista molt competent, una farmaceútica, i jo que em reprentava a mi mateix i defensava la meva actitud de no VULL PAGAR L'euro per recepta. Com a tota tertulia civilitzada tothom a dit la s...eva, en alguns moments coincident i en altres expossant punts de vista divergents, Tot correcte. Ara be en un moment de la tertulia, m'he assabentat que qualsevol ciutadà de les Autonomies del Estat espanyol que viatge a Catalunya i porti una recepta expedida a la seva comunitat d'origen, les farmacies catalanes tindràn que servir el medicament sense "Cobrar l'euro per recepta" !Com voleu que no estigui emprenyat! Després de cornut, pagar el beure !!!

                                                                 ******

Estava meditant en el número de professionals que en l'exercici de la seva activitat moren cada any..Aquest dramàtic fet es produeix en col·lectius tan diversos com de treballadors de la construcció, agents de l'ordre públic, bombers, treballadors del metall, i diria fins i tot empleats de entitats financers degut a algun atracaments, (un amic meu en va ser víctima) i altres. Algú em pot informar de quants banquers i homes de negocis, han mort per causes degudes a la seva activitat professional?.Suposo que l'esqui, el navegar en iod, un cobriment de cor per jugar a tennis, no san activitats professionals. Fins i tot Franco va morir al llit.

                                                                  *******

Noticia llegida no se on, o somniada: Els alts directius d’una fabrica de preservatius dits també condons, confessen en la intimitat que no els utilitzen, que ells practiquen en les seves relacions sexuals el “coitus interruptus”.
Estava pensant amb aquesta noticia mentre traspassava de la tetera a la tassa el contingut de la meva infusió ...de te roig, quan he tingut la idea de que per més que la meva intenció era traspassar tot el contingut d’un lloc a l’altre, no totes les gotes tenen el mateix destí, algunes queden a la tassa. Unes passaran al meu sistema digestiu i s’integraran a mi, les altres on aniran a parar?. Com o qui decideix el futur de les coses?. I perquè unes són les escollides a fer un determinat viatge i les altres no?.
M’he fotut en un embolic, doncs el tema dona per reflexionar molt oi?. Tot per culpa dels condons!.


                                                                   *****

Passem per la vida sense adonar-nos de petits detalls quotidians dels que som protagonistes. Petits detalls que encadenats un rere l'altre durant tot el dia, sumats, si en siguérem conscients, si els “visquéssim” hauríem omplert un bon cistell de felicitat.
Dic això perquè avui després de tants anys, al sortir de la dutxa i eixugar-me l'esquena ( ja sabeu com vull dir, amb els braços estirats el màxim fent moviments amb la tovallola refregant i assecant esquena i espatlles) me he adonat he “viscut” un moment únic fabulós relaxat.... I m'he dit , mira que ets capsigrany!!!! Quants anys fa que es repeteixes la mateixa situació i fins avui no l havies “viscut” ? S'ha 'd'estar atent a les petites vivències quotidianes que ens poden aportar grams de felicitat.

                                                                    ******

Una joveneta uniersitaria al explicar-li el perqué de la meva decisó de no pagar l'Euro per recepta, em deia que no n'estava d'acord i que no ho entenia. Li vaig preguntar que m'expliques el seu argument, que em digues perqué havia arribat a aquesta conclusió, no.... es que no se que dir.... e que hi han coses que... hi han altres maneres.... Quines ? No es que es la meva opinió.... He arribat a la conclusió que les persones que no tenen arguments, dificilment entendran el teus perqué tenen por d'escoltar-los. Que has de fer en aquests casos? , espolsar-te les sandalies i seguir el cami. Bon dia a tots

                                                                     ******

    I el Gordillo arrivant a la meta arrastrant un carret de compra de Mercadona. Quins pebrots, el clavaràn a la creu. I el Millet i...i.... i..... No savem quin es el nostre equip i això fa que fem gols a la nostra porta. Ser de la classe "obrera" es un patiment avui en dia si ets a mes ames de dretes es que ets un gilipolles. Perdone algú ho havia de dir.

                                                                      ******
   Es que jo vull ser català encara que perdi poder adquisitiu. Guanyaré en autoestima no perdrè els meus origens, no tot son els calers, moltes vegades ens equivoquem o ens equivoquen. Ser català es sentir-ho i no tot han de ser flors i violes. Els gosso amb llonganissa ja fa temps que no es lliguen, no esn deixem entabanar. Soc Català i prou. .    

No hay comentarios: