Aquest blog personal, m’agradaria sigues eclèctic, una espècie de calaix de sastre per poder encabir-hi, comentaris, reflexions, sobre els temes que normalment ens interesen i comentem quan estem junts. Evidentment ha de ser un punt trobada d’amics actuals i futurs. Els suggeriments, critiques seran benvinguts i contestats. Josep
Translate
domingo, 3 de agosto de 2008
Tinc amics
Soc Feliç, tinc el que vull perquè vull el que sols puc aconseguir. Reflexió feta fa un moment,. desprès de haver assaborit una copa de vi blanc deliciós. Josep.
2 comentarios:
Anónimo
dijo...
Hola Josep, m'alegra entrar en un blog on s'hi llegeixen missatges com els teus, almenys no et quedes amb aquella sensació de "mal rotllo" al cos. Escric en el teu blog en primer lloc per disculpar-me. He inentat escriure comentaris dels teus textos a la web dels relats en català, i no ser què passa alhora de registrar-me amb les contrassenyes, que no em deixa escriure res. Sóc bastant negada amb tot això de la comunicació a distància. Ho continuaré provant. L'últim recurs per comunicar-me amb tu, ha estat el teu blog. Els textos m'han agradat molt, sobretot els poemes, tot i que ja n'havia llegit algun, són planers i entenedors i sovint et quedes amb les ganes de llegir una mica més, fas de la poesia un eina fàcil per expressar sensacions i sentiments, cosa que personalment trobo molt difícil. Espero llegir-ne molts més o sigui que ...ja saps el que toca. Fins aviat Rosalia Ciuró
Jo crec que les coses no passen per atzar, un troba en el seu camí el que necessita pel seu desenvolupament personal: situacions, persones, etcètera . A la Torre he tingut aquesta sort. Gracies a gent com tu, me he adonat que recalar a la Torre ha estat un encert. Gracies. El que m’agrada es explicar histories, anècdotes, i això necessita proximitat física. Com vull fer participar a tots el meus amics d’aquestes , tinc que escriure-les. M’agradaria tindre un llenguatge mes acurat, no fer tantes faltes d’ortografia, però com saps soc agosarat, moltes vegades agafo l’adreçera amb perill de relliscar. Tot forma part del joc de la vida. Un peto i Gracies. Josep
2 comentarios:
Hola Josep, m'alegra entrar en un blog on s'hi llegeixen missatges com els teus, almenys no et quedes amb aquella sensació de "mal rotllo" al cos.
Escric en el teu blog en primer lloc per disculpar-me. He inentat escriure comentaris dels teus textos a la web dels relats en català, i no ser què passa alhora de registrar-me amb les contrassenyes, que no em deixa escriure res. Sóc bastant negada amb tot això de la comunicació a distància. Ho continuaré provant. L'últim recurs per comunicar-me amb tu, ha estat el teu blog.
Els textos m'han agradat molt, sobretot els poemes, tot i que ja n'havia llegit algun, són planers i entenedors i sovint et quedes amb les ganes de llegir una mica més, fas de la poesia un eina fàcil per expressar sensacions i sentiments, cosa que personalment trobo molt difícil.
Espero llegir-ne molts més o sigui que ...ja saps el que toca.
Fins aviat
Rosalia Ciuró
Jo crec que les coses no passen per atzar, un troba en el seu camí el que necessita pel seu desenvolupament personal: situacions, persones, etcètera . A la Torre he tingut aquesta sort. Gracies a gent com tu, me he adonat que recalar a la Torre ha estat un encert. Gracies. El que m’agrada es explicar histories, anècdotes, i això necessita proximitat física. Com vull fer participar a tots el meus amics d’aquestes , tinc que escriure-les. M’agradaria tindre un llenguatge mes acurat, no fer tantes faltes d’ortografia, però com saps soc agosarat, moltes vegades agafo l’adreçera amb perill de relliscar. Tot forma part del joc de la vida. Un peto i Gracies. Josep
Publicar un comentario