Translate

martes, 26 de agosto de 2008

Georgia, Abjasia, Osetia del Sur

No entenc aquest embolic. quins son els interessos que mouen els fils d'aquest i altres conflictes? On estàn les fonsts d'energia, sigui gas, o petroli?. Qui els controla?. Josep.

12 comentarios:

Anónimo dijo...

Odisea 2010

La noticia tot i esperada, ha causat expectació i mes quant el fet s’ha produït en aquestes dates d’Agost, mes, en que quasi totes les forces polítiques, estan de vacances.
El ple del Parlament del Estat central, ha aprovat una resolució (no vinculant) on recomana al govern de Estat, que emprenguí tot un seguit d’accions encara que siguin simbòliques, donant suport a les reivindicacions de les forces polítiques del Montsià i Baix Ebre. reivindicacions que venen llunyanes en el temps, que com es sabut , demanen segregar-se i constituir comunitats independents, separades de Catalunya.
La primera mida, que es de suposar es posarà en practica, es la de no completar el desplegament dels Mossos per aquelles contrades, cosa que farà que quedi, la responsabilitat de garantir la llibertat de decidir, que tenen els habitants d’aquelles contrades en les forces de la Guàrdia Civil.
Menys mal que sempre hi han governs amics, que procuren que el exercici de la llibertat pugi ser ple, sense cap entrebanc. Així es la democràcia.( No obstant es comenta que aquest any la collita d'arroz a estat extraordinaria) Lao Tse.

Anónimo dijo...

Aquest agost he seguit amb bastant d'escepticisme tot el conflicte entre Geòrgia i Rússia.
Alguns comentaris sobre el trepig de drets nacionals i de trencament d'independències, han sovintejat als Països Catalans. Ni Geòrgia, ni molt menys Rússia, són dos angelets.
El primer, amb les vista posada a buscar suport a Europa, ha vist com se li denegava aquest reconeixement si abans no solucionava els conflictes amb Ossètia i Abkhàsia.
Geòrgia no ha buscat mai cap solució pacífica pel conflicte amb Ossètia del Sud i Abkàsia, que damunt el paper és un estat independent, no reconegut, però que per tal de fugir de l'òrbita georgiana, es va vendre de seguida que va poder a una Rússia que controla, de facto, el país, ha vist amenaçada la seva dependència russa si els Georgians no s'aturaven a Ossètia del Sud i decidien reconquerir la del Nord.
Algunes veus han volgut veure en aquesta acció russa, el primer pas cap a una unificació de les dues Ossèties i el posterior ingrés de l'Estat resultant a la Federació Russa.
Val a dir que aquesta possibilitat, és una opció que seria molt beneficiosa per Rússia i molt poc pel país que en sortís. Deixant de banda que com sempre, l'aixeta del gas i del petroli és el que es juga damunt el taulell, una unificació així, permetria un control més directe de Rússia de la zona.
No hem d'oblidar que ja fa uns anys que Putin va eliminar la capacitat legislativa dels estats membres de la Federació Russa per elegir els seus representants.
Els governadors de les diverses repúbliques són designats per Moscou a dit.
L'anunci de la dues cambres russes d'instar al govern a reconèixer totes dues Ossèties, és una opereta orquestrada per Moscou per jugar la carta de l'alliberament nacional del territori enfront la "dolenta" Geòrgia, que va gosar fer una revolució democràtica i allunyar-se de Moscou.
En comptes de fer sortir Medmedev a fer el pronunciament de torn i que donaria una imatge d'una Rússia caciquista -que veritablement és el que és- s'organitza aquesta pantomima de les dues cambres i del prec dels dos governs.
Putin, així que accedí al poder el 2000, va anar posant més i més pedres al camí per tal que cap partit que no sigui Rússia Unida pugui arribar a tenir representativitat.
Augment de percentatge de vots obtinguts per tenir un escó, augment del nombre de militants perquè un partit polític sigui considerat com a tal, etc., han fet que Rússia sigui en aparença un país amb el poder legislatiu i executiu separat quan tothom sap que el govern amb l'ajuda del FSB ho té tot lligat i ben lligat.
Camell.

tafaner dijo...

Ja tenim la solució !!. Els russos ens ho han posat en safata!
Caldria analitzar si la decisió de Rússia de reconèixer la independència de les regions o nacions georgianes d'Ossètia del Sud i Abkhàsia, crea jurisprudència.
Si fos així, ho tindríem fàcil: fer per manera que Andorra reconegui la independència de Catalunya!
Ja sé que la possibilitat de que l'exèrcit andorrà ocupi punts estratègics espanyols és molt remota, però potser ens podríem fer amics dels russos a canvi de deixar passejar els seus barcos de guerra pels ports de Barcelona i Tarragona.
Algú pensa que es tracta de la revenja pel suport occidental a la independència de Kosovo? Algú em dirà que no és el mateix? Qui decideix quan és el mateix o es tracta de coses diferents? Catalunya és un cas semblant o és el somni de quatre il·lusos?
Oi que tot és relatiu, en funció de com ens hi posem? doncs anem divagant, somniant, debatent i postulant, però no siguem simplistes, ni busquem respostes contundents sense raonaments.
Rússia i Geòrgia és prou lluny com perquè no preocupi a massa gent de casa.
Què en sabíem de Geòrgia? i d'Ossètia del Sud? però què passaria si Portugal reconegués la sobirania de Galícia? Ho entendríem? ho valoraríem pel fet en sí, o bé pesarien més les conseqüències del fet?
Aquí ho deixo. Que cadascú pensi el que vulgui.
Una abraçada.

Josep Lleixà dijo...

Camell t’agreixo aquesta aportació tan lúcida i tan aclaridora del que està passant, i perquè, en aquells territoris. Fas una exposició històrica, que ajuda a fer-se una idea dels fets. Gracies per el teu to didactic i cordial. Josep

Josep Lleixà dijo...

Tafaner, Evidentment aquets territoris estan llunyans, però el fet de que comentem preocupats la situació, tot i sen conscients de que no està al nostre abast canviar-la , no invalida que ho denunciem, com totes les coses incorrectes que es produeixen al mon. Aquí entra la valoració personal de el que es correcte i no. Però quan creiem que un fet sigui on sigui, va en contra de les llibertats, en resum contra el esser humà , crec que inclusiu amb un toc d’ironia s’ha de denunciar.
Sense tindre tota l’informaciò es fa difícil emetre un judici, paro aquesta mai la tindrem tota al nostre abast.
Simplista poder si, però preocupat, no sols per el que passa al meu entorn, també per totes les injustícies que cada dia es produeixen a reu del mon. Josep

Josep Lleixà dijo...

Tafaner, una trucada telefònica m’ha fet arribar la següent frase que coneixem prou be tots, però que la comunicant m’ha demanat, que pengi com recordatori. Allò que en diuen - aviso para navegantes -.
“L’aleteig d’una papallona por crear un huracà a l’altra punta del mon”. Josep

Anónimo dijo...

Pretendre resposta aquesta pregunta des del desconeixement de la realitat, i sobretot, de la històrial d'aquests territoris és un agosarament. Avui el president de Rússia ha anunciat la seva decisió de reconèixer-ne la independència. Ara mateix, per la poca informació que en tinc, no em sembla cap crim que aquests dos indrets formalment georgians, però a la pràctica sotmesos a Moscou des de primers dels anys noranta, acabin consolidant la seva secessió respecte de Geòrgia, sempre i quan se'n pugui afirmar l'existència d'una identitat històricament i culturalment diferenciada. Aparentment és així des del punt i l'hora que parlem d'Ossètia del Sud, i per tant, com diu el seu nom es tracta del sud d'una altra nació, i d'un territori com Abkhàzia, incorporat per Stalin a Geòrgia, país del seu origen, i posteriorment poblat per un gran nombre de georgians, que en van ser majoritàriament expulsats en un procés de neteja ètnica coincident amb la guerra que va enfrontar els abkhazos, recolzats per Rússia, amb Geòrgia a primers dels noranta. Geòrgia té arguments jurídics per exigir la sobirania sobre aquests territoris, però res més. La majoria dels seus habitants hi estan en contra, i la història tampoc no justifica el control georgià. Des d'aquesta perspectiva, que se'n pugui reconèixer la independència o fins i tot la seva eventual incorporació a Rússia, sempre que respongui a la voluntat lliurement manifestada pels seus habitants, no em sembla cap aberració. Em preocupa la independència de Geòrgia, aquesta és la qüestió central. Ara mateix el problema no rau en el fet que Rússia hagi ocupat militarment els dos territoris separatistes, que ja es trobaven fora del domini efectiu de Tblisi, el problema es troba en les zones de seguretat marcades pels russos més enllà dels límits d'aquells territoris, i en la tutela que volen exercir sobre la principal via de comunicació entre la capital i el port de Poti. La comunitat internacional, i en concret Occident, més enllà de les proclamacions retòriques de condemna, té una gran dificultat per trobar una resposta adequada. Òbviament ningú no està disposat a iniciar un conflicte bèl·lic amb l'os rus per preservar la independència georgiana, i la diplomàcia convencional sembla ben poc efectiva davant la determinació del Kremlin de fer-se amb el control total del Caucas. Existeix la via de les sancions internacionals contra Rússia, però els russos poden respondre amb mesures igualment doloroses, com ara tallar el gas a mitja Europa o col·laborar en el programa nuclear iranià, per no parlar de la seva possible vinculació amb els rivals d'Occident, ja siguin l'esmentat Iran, la Xina o la mateixa Veneçuela d'Hugo Chavez i els seus amics llatinoamericans. Tanmateix Occident, és a dir, les democràcies liberals d'Europa, Amèrica i Oceania, no pot permetre que una nació com Geòrgia, que aspirava a integrar-se al mateix club, en sigui apartada per l'acció d'una potència imperialista i agressiva.

Josep Lleixà dijo...

Gracies, aquestes opinions ben documentades serveixen per que Tots plegats intentem conèixer la complicada trama que mou tots aquest afers. Jo de veritat ho agraeixo. Les informacions que ens arriben des de els mitjans de comunicació, son interessades i de poc fiar. Aquestes si que son simplistes. Totes les que vosaltres exposeu fetes des de diferents punts de vista, fan que es pugui tindre una millor visió dels fets. Desprès cadascú que elabori la seva opinió pròpia.
El Lao Tse, un dels comunicants, em comenta que el fet diferencial a les terres del Ebre existeix, des de parla al folklors, allí es balla i es canta la jota tortosina. Josep

Anónimo dijo...

Abkhazia, Ossètia del sud, Geòrgia, Rússia, la cançò és ja molt coneguda. Uns que no volen ser el que són i uns altres que volen que siguin el que no són.
Des de la distància és fa molt difícil distingir uns i altres. I massa sovint acabem prenen partit en favor d'un o altre sense saber ben bé on es realment el gos rabiós i qui n'es l'amo.
De fet no tots els gossos mosseguen, i si ho fan no cal que siguin rabiosos.
Aquests els catalans els coneixem prou bé.

Tertulià dijo...

Les actituds de Rússia últimament amb un afany de demostrar el seu potencial militar, i tornar a ser la gran alternativa al pol USA-Europa, fan pensar en els temps de la guerra freda.
En Putin, un home sense escrúpols, i amb les idees molt clares de com no es respecten els drets humans, no li ha tremolat el pols, quan s’ha vist a la mateixa cantonada de casa seva els canons de l’OTAN apuntant-lo, fruit dels nous règims en els països de la seva orbita d’influència, que han abraçat l’Europa Occidental, i han fugit del gegant rus tant ràpid com han pogut, això també ha succeït en la descomposició de l’antiga URSS, i el naixement de nous estats què Rússia esperava tenir d’una manera o altra en el seu control.
Primer va ser Ucraïna, amb l’intent de frau d’eleccions, i posterior enverinament del candidat pro-europeu que va salvar la pell, i vol portar aquesta nau cap a occident amb les canonades del gas d’Europa en el seu territori, però sempre amb l’amenaça de tancar l’aixeta per part russa.
No han dubtat en cometre un autèntic genocidi a Txexenia, amb constants incursions per controlar aquesta república al preu que sigui, i provocar un autèntic caos i guerra civil.
El reconeixement de Kosovo per la comunitat internacional, ja va servir d’avis per part russa que els territoris d’0ssètia del Sud i Abkhazia, podrien ser els següents, les verdaderes intencions de Rússia era l’excusa perfecta per intervenir a Geòrgia amb interessos econòmics, i poca vocació de donar llibertat en aquests dos territoris, ja que per exemple Ossètia del Nord pertany com un territori autònom al territori rus, i l’estratègia russa va ser concedir als seus veïns del sud la nacionalitat russa que va ser seguida per la major part de la població, i que era la coartada perfecta davant la negativa i repressió Georgiana en aquests territoris, intervenir per auxiliar ciutadans russos.
Dit i fet, la intervenció de l’exèrcit georgià a Ossètia del sud va provocar la resposta immediata de Rússia, amb milers de morts i incursió fins ben endins del territori de Geòrgia, i la traca final amb el reconeixement unilateral de la Independència dels dos territoris esmentats per damunt de la pressió de la resta de països per no fer-ho.
Deixant de banda la història d’aquesta zona del planeta, realment força complicada, els jocs tàctics de les repúbliques escindides de l’imperi rus i les ànsies d’aquest per tornar a ser un referent mundial, fa ballar com uns titelles a dos territoris on el mes civilitzat, es que sense cap tipus de pressió decidissin el seu futur democràticament i amb llibertat, cosa que no ha estat possible, i han estat una peça mes d’aquestes estratègies politiques a nivell global.
Seguint aquest exemple, si demà Catalunya demana a Andorra que voti per la seva independència i el resultat es positiu, tema resolt. Bromes a part es trist veure la poca vàlua de la vida humana, i la manipulació que es pot sotmetre a una població per motius aliens amb ells, i tot això havent superat el 2000, realment no hem après res.

Anónimo dijo...

És curiós que Rússia ara reconegui la independència d'Ossètia del Sud i d'Abjàssia. Reconeixen la independència de l'Ossètia del Sud però no la del Nord, reconeixen la independència d'Abjàssia però a la vegada esclafen Txetxènia, en definitiva Rússia juga brut, com sempre. A mi em sembla bé la independència d'aquests dos països però en l'actuació de Rússia primen els interessos geoplítics i energètics. Putin representa el pitjor de Rússia, amb ell ha rebrotat l'imperialisme rus de sempre, l'imperialisme tzarista que va emprendre la conquesta del Caucas i l'imperialisme soviètic que va atemorir tota l'Europa de l'Est. Es parla molt del que ha passat a Irac els últims anys però el que han fet els russos a Txetxènia, amb el silenci cínic de l'esquerra pijo-progre del nostre país és infinitament més greu, però, es clar, tots aquests paladins de la progressia només es mobilitzen per bramar contra els EE.UU , les altres causes els importen ben poc.
El que ha fet Rússia a Geòrgia és intolerable, però també és intolerable el que volia fer Geòrgia amb els ossets i els abjasos, totes les nacions tenen dret a existir i l'error dels georgians és no entendre que les barbaritats que els hi han fet els russos no les poden aplicar ells a aquests dos pobles més petits, l'ós s'ha volgut menjar la guineu i la guineu el conill i així no anem bé. Estic a favor de la llibertat i la independència de tots els pobles caucàsics, cosa que ara per ara no defensen ni Rússia, ni Geòrgia ni la comunitat internacional, és evident que la democràcia i els drets dels pobles en segons quins casos passen a un segon terme.

Anónimo dijo...

Dos amics entranyables són asseguts a la terrassa d’un bar a la plaça Boronat .
Un d’ells, amb el cigarret i un got entre les mans i aguantant-li la barbeta prominent.
S’atura una moto al costat amb una noia joveneta a sobre i aparca a cinc metres dels dos homes, que observen amb una atenció notable tots els seus moviments. Quan la noia es treu el casc, destaquen unes faccions dolces i boniques i els homes, i jo mateix, tenim l’oportunitat de gaudir d’un cos magnífic i àmpliament exposat a la vista de qui el vulgui observar.
Uns pantalons curtíssims, unes calcetes que sobresurten per la part alta sense cap vergonya com passa ara tan sovint, un top lleugeríssim obert pels laterals que deixa entreveure uns petits sostenidors amb puntes.
Tot plegat, un esclat de vida, una aparició que es fa mirar.
Un dels amics, sense retirar la mirada del cos de la noia, li comenta d’esma a l’amic, sense intenció que pugui, però, semblar cap retret:
-No sé on arribarem! Aquestes nenes cada cop són més desvergonyides. No tenen cap pudor!.
Es fa un silenci.
Continuen gaudint del què veuen, perquè la jove s’entreté guardant el casc i pentinant-se els cabells amb la mà, tot mirant-se al mirall retrovisor. El segon amic empassa saliva, somriu sorneguer, estreny més fort el got de cervessa, mira de reüll al company i contesta:
-Sí, cada cop més fresques... però per a nosaltres millor, eh! Per a nosaltres millor ¡.
I miren, tots dos, resignats i melancòlics, com s’allunya aquell àngel que només pot haver la mirada, tot seguint-li els passos amb la vista posada sobre la dolça figura, que a poc a poc es va fonent en l’horitzó d’una vorera sense gràcia.
Amic Josep, a la plaça de la Font no s´aturen les motos ? Oi?
Bé, molt bona festa major i una forta abraçada.