La Teresa Forcades parla clar

La Teresa Forcades es un àngel que habita a Montserrat. Es una intel·ligència preclara posada al servei de la veritat. Sap, coneix de moltes coses. Aquesta nit, 31-8-2012, ara fa un moment El Barberà – un altre que parla clar – li està fent una entrevista en que parlen de tot però especialment d'economia i política.

He quedat embadocat i per mes que volia prendre notes, la contundència del seu discurs, de les seves opinions no em deixava fer una altra cosa que escoltar-la.

Trossos que he pogut escriure i que ella a completat amb tot luxe de detalls i explicacions tant ètiques com d'oportunitat:

1. Ja que el Govern no es preocupa del benestar general com es la seva obligació, si la majoria de la població ho decideix la solució es la vaga general. La funció d'aquesta vaga: fer caure el govern i donar pas a un període constituent. L'actual marc ni es just, ni ètic, no ens serveix.

2. El Tractat de Lisboa va barrar als països a la Democràcia. Van ser decisions preses pels governs i no consultades al poble.

3. La producció de bens a tot el mon és de docte-mil-milions al anys i el consum és només de set-mil-milions. Sabeu quant morts per fam es produeixen cada any? Trenta-set-milions. Feu la resta del produït i el consumit i pregunteu-vos on va a para la diferencia?.

4. El Mercat Lliure no és lliure, per una raó per les aliances entres els grans capitalistes i especuladors, que compren massiva-ment, controlen els mercats especialment d'aliments i els encareixen quan els i rota. - Això és meu - . Perquè no hi han taxes a les transaccions de capitals? Tots els producte en tenen, el capital no!!!! Perquè els capitals tenen lliure circulació pels Estats i les persones no?.

5. El marc del màxim guany és el que ens han fet creure que és el millor, i no fem res per canviar-ho. Ja Marx – quina por - parlava de la Plusvàlua i ho explicava prou bé. Deslocalització d'empreses a països on poden explotar laboralment a nenes i dones que no tenen cap seguretat jurídica ni laboral.

6. Les relacions laborals tendrien que estar dins del marc de la col·laboració de la dignitat i d'uns guanys i sous justos.

Ha dit més coses, llastima no haver-ho gravat. S'han referit al l'evangeli de Mateu en aquella frase que diu que no es pot servir a dos senyors a la vegada. Aquesta reflexió la deixo per vosaltres, jo ja l'he fet.

Fifo 31-8-2012 (J-Lleixà)

Moles vegades fa por enfrentar-se a la realitat

Soc enamoradís i poruc a la vegada. I com tinc por al fracàs no manifesto els meus sentiments, i aixi com no em diuen si o no, sempre tinc esperança i l il·lusió.

A mes tinc la mala costum de llegir certes teories que avalen la meva forma de ser m'explico: El Gat de Schrödinger es un experiment que consisteix en posar un gat, juntament amb un matràs que conté un verí i una font radioactiva, en una caixa segellada. Si un comptador Geiger detecta la radiació, el flascó es trenca, alliberant el verí que mata al gat. La interpretació de la mecànica quàntica de l'Escola de Copenhaguen, implica que després d'un temps, el gat està a la vegada viu i mort.

Saps quan es desvetlla l'enigma? Quan s'obre la caixa fins aleshores el gat com dic al punt anterior, està viu i mort a la vegada.

Amb les dones em passa el mateix -amb una -, tinc por d'obrir la caixa perquè no trobi morta la meva il·lusió, per tant no tinc el no, però tampoc el si, i em conformo a somniar que alguna vegada la caixa s'obrirà sola cosa totalment impossible

Catalunya

En el cas que dius - els castellers -tothom sap les seves qualitats, força , agilitat ... i les posa als servei de l'interes general, tots tenen els seu paper, per aconseguir una fita en comú. No hi ha distinció de genere, d'edat, de color, de creences particulars.... i quan toca la gralla no són casteller és EL Castell. Quan deixarem de ser catalans per ser CATALUNYA?.

Dolgut no decebut si

D'aquí en endavant m'he fet el propòsit de no participar, ni assistir a cap acte de caire reivindicatiu que no sigui per assolir la Independència. Que voleu canviar el nom d'una plaça? Feu-ho, algun dia proposaré canviar el nom de l'estació de França – Estat que oprimeix a Catalunya del Nord – i segur que estaré jo sol. Sembla que escrigui dolgut? Dolgut no, decebut si i m'explico. Ens agrada - la majoria - participar de grans concentracions perquè allí som anònims, en el moment que hem de fer visible el nostre descontent i que sens pugui senyalar en el dit pel carrer ja ens costa mes. Si tenim que posar l'estelada al balcó alguns diuen que això es una provocació que no toca. Si en un recital patriòtic de poesia recitem aquell poema del Brossa que acaba dient “Gloria al bunyol ha mort el dictador mes vell d'Europa. Una abraçada mor i alcem la copa” sens diu i si hi ha algun franquista no creus que es pot molestar? I jo li dic i que ha de fer aquí un franquista?. Sempre acollonits.

Dic això perquè ahir després d'uns mesos vaig tornar a pagar l'euro de la recepta i a mes la taxa o com es digui estatal. Es veu que érem uns quants ingenus – pocs – que creiem que la gent, aquest tema se'l faria seu. No ha sigut així, Accions que fetes en forma massiva poden donar fruit no les portem a terme peque amb l'excusa de que "no servira per res" no les secunden. Que la prudència no ens faci covards. Tants catalans, tants analistes polítics. Fer grans proclames patriòtiques es el nostre taranna. Si després del 11 sens demana algun sacrifici el farem?. A la Mani hi estarem tots, al dia següent donarem la cara?. Evidentment encara queden patriotes que el seu compromís es ferm. Visca la Terra.

Fifo 23-8-2012 (J-Lleixà)

Contesta a un del PP

Sempre tenim que recorrer a les comparacions i això ja m'enprenya. Quan la roja juga, que fan els nacionalistes espanyols, doncs trauen la rojogualda i fan ven fet, faltaria mes, es la seva. Que fem els Nacionalistes Catatans que volen la Independencia? doncs com no ens deixen tenir seleccións propies i les que tenim no poden participar en torneigos internacionals, quan juga el Barça que es el mes semblant a la nostra Selecció - i a la d'espanya - manifestem qui volem ser i no ens deixen, traient estelades al camp. Es que mes clar ja no pot ser. Respecto el que facin els altres amb la condiciò que em rspectin a mi.

·

Un malentés

Un amic m'ha telefonat tot esverat dient-me compte aquí obres la porta. I ha continuat: Estava a casa esperant un operari que havia de fer unes reparacions i com trigava m'he he posat a la dutxa per refrescar-me, doncs be, sento que truquen a la porta i jo em cobreixo amb una tovallola i surto ràpidament a obrir. Sorpresa no era l'operari era una noia preciosa, de color, exuberant, amb un somriure de orella a orella i em diu o jo crec o vull entendre que em diu: “Quiero ver tu mariposa” m'ha deixat fora de joc – em deia - . Astorat, corprès , acollonit – només tapat per la tovallola he intentat aclarir quina “Mariposa” volia veure – Igual al país d'aquesta noia la “mariposa” es.... va no siguis tanoca, deu ser un altra cosa.

La conversa ha estat breu i aleshores he entens que el que em demanava era la factura del gas, si, si, aquella que porta un anagrama d'una papallona a la capçalera. Quina decepció amic. Et prevenc no li obris si truca a casa teva.

Li he dit : Amic com ara ja estic previngut, si ve li demanaré que entri a casa i aleshores li ensenyaré la papallona, no la de la factura, la que tu t'imaginaves i no t'has atrevit a ensenyar, a lo millor a la seva terra pren aquest nom.

El que riu últim riu més fort

Apropant-se l'Onze de Setembre va aprofitar un amic espanyol per dir-me amb certa conya: Els catalans no hi ha qui us entengui, celebreu les derrotes. Es així es cert. Poder encara no ens hem decidit a guanyar cap confrontació.

Jo li vaig contestar, vosaltres poques victòries podeu celebrar, La de la guerra civil va ser contra el poble i ajudats per els Regulars del Marroc - la guàrdia mora de Franco – els italians que per cert molts d'ells van fugir amb la cua entre cames i l'aviació alemanya, que aquesta si va fer mal i va ser decisiva – Guernica, Barcelona, Granollers...... i mes) .

En quan a derrotes o pèrdues de territoris, sense aprofundir massa en la memòria, recordo les mes recents i sonades: Portugal, el Rosselló, Gibraltar – es una fruta madura que....- Cuba, Filipines els desastres de la guerra del Marroc, El Sahara, Sidi Ifni i d'altres que no recordo. Ah Si !! vareu reconquerir Perejil gran gesta que podeu celebrar. Pobres cabres encara corren esglaiades. Seguim sent amics.