Translate

domingo, 16 de octubre de 2016

Metàfora


Metàfora

Una brisa suau amb olor a sal
poc a poc escampa la boira.
Uns raigs encara tímids de sol,
fereixen les ones tranquiles del mar
fent reflexos d'argent que desfan els núvols.

Ja ho deia Lao Tsé.
Una turmenta no dura tot un matí
una pluja torrencial no dura un día sencer.
Si la pluja t'ha amarat
segur que t'allibera de pols d'amargor
i et deixa net per rebre el nou dia.
No portis les coses fins l'últim extrem,
una navalla permanentment esmolada perd el seu tall.
Jo t'estimo

Fifo – Josep Lleixà 16-10-2016


Es lo important, comencen el camí




Los comienzos dan miedo y los finales normalmente son tristes, pero todas las cosas que van entre medias hacen que merezca la pena vivir todo lo demás.
Uno se pone una meta, así ha de ser, pero durante el camino se"viven" historias . se goza de las salidas de sol y atardeceres, si vas acompañado compartes VIDA y al final has llegado y puede que tengas y quieras que empezar a buscar otros picos nevados otras nubes que los besen.
 Que fàcil es ser poeta si hay alguien que te inspire. 

La poesia, de Pablo Neruda , Com un arbre nú, de Lluis Llach







SINTO + POESIA BRESSOL DE LLETRAFERTIS.mp3


sábado, 15 de octubre de 2016

Cor nafrat


Cor nafrat

Tot s'ha enfosquit,
no hi ha dia ni nit,

Núvols densos carregats de llàgrimes de despit,
trons que ofeguen el meu plor adolorit,
llampecs d'escenes que fereixen la meva ànima trasbalsada,
Negra ferida per tant neguit.

Perquè no vull posar-me al aixopluc de la tronada?

Massa rima em diu l'amic,
més que un poema és un desesperat crit.
Tornará a sortir el sol una matinada,
i el teu`plor es convertirà en fresca rosada.

Això i així es la vida.
Ensopegar una cop i un altre cop,
amb el mateix còdol del camí,
per no anar per la drecera segura,
que ens porti al nostre incert destí.

Si, Si però mentre jo ploro.


Fifo - Josep Lleixà 15-10-2016 

viernes, 14 de octubre de 2016

Haikus mariners (il·lustració de Tere Navarro)




Haikus mariners

Suaus onades
desperten el cor dormit
de l’enamorat.

llàgrimes dolces
rodolen pel seu rostre.
Ha vist part del cel.

El vent bufa fort
arribat el temporal.
S’enfonsa l’amor.

Tu vent de migjorn.
L’amor, barca sotsobrant.
Jo el mariner.

No ens hem entès.
Jo remava contra vent.
Era massa l’esforç.

Vent enfurismat.
Vam enfonsar la barca
I l’amor conclòs.

Fortes onades
adormiren el cor trist
del desenganyat.

Onades Blaves
deixen escuma blanca
i ni un sospir.

-------------------------------------------------------------------

Haikus marineros
Suaves olas
despiertan el corazón dormido
del enamorado .

Lágrimas dulces
resbalan por su rostro .
Ha visto parte del cielo .

El viento sopla fuerte
a llegado el temporal .
Se hunde el amor .

Tú viento del sur .
El amor , barca zozobrando .
Yo el marinero .

No nos hemos entendido .
Yo remaba contra viento .
Era demasiado el esfuerzo .

Viento enfurecido .
Hicimos hundir la barca
y el amor terminó .

Fuertes olas
durmieron el corazón triste
del desengañado .

Olas azules
dejan espuma blanca
y ni un suspiro .





domingo, 9 de octubre de 2016

Hiperplasia benigna de pròstata.















Son loables les iniciatives de certs ajuntaments i els seus tècnics . Que a fi de millorar la salubritat dels espais urbans , es preocupin de crear llocs de reunió i jocs dels millors amic del home. Els gossos . He de dir que a mi m'agraden molt més, els petits, cridaners, desvergonyits , provocadors o si a mes a mes els seus propietaris els han disfressat , o be amb un jersey o camiseta d'un equip de futbol, o el que porten chubasquero, em tenen el cor robat.
Deia això , perquè en alguns municipis instalaran pipis-can. Suposo que les autoritats hauran previst controlar , els que tenen xip i estan legalitzats i podrán entrar-hi i els altres tindran que fer com una serie d'homes que a partir d'un certa edad, patim Hiperplàsia benigna de pròstata.
O sigui prostatitis , en resum que si quan un te aquesta necessitat imperiosa de cambiar l'aigua de les olives (jo l'anomeno, el síndrome de l'ascensor, un altre dia ho explicaré) , no hi ha proper un bar o cafeteria per poder demanar un tallat (O no tens a mà 1.20 E. a mà) canvi de poder aliviar-te buidant l bufeta , senzillament et PIXES els pantalons i la resta fa un "riuet" que et delata. Quina vergonya, un home dret i fet, havent viscut cents de situacions de lluita de tota mena durant la vida, ara vençut, desmoralitzat, per que no ha pogut utilitzar un pipi-can.-
Alguns han trobat la sol-lució , tenen controlats els contenidors i allí xiulant , dissimulant la seva cara torna a la normalitat.
Jo crec que els afectats, tindrem que solicitar el xip, el mateix  que portaran els gossos per poder utilitzar aquest servei. Un especie de piercing enganxat a una zona noble del nostre cos.
Clar, hi ha el perill , de que al sortit d'un supermercat soni l'alarma del detector de metal.


Fifo – Josep Lleixà 10-1-2016

sábado, 1 de octubre de 2016

69 Poemes Fifolosofoerotics a dues llengues




Des de fa un temps, tinc la necessitat de guardar sobre paper blanc, sentiments, vivències, il·lusions , i histories forjades a la meva imaginació, perquè no quedin oblidades. Perquè sempre tingui la possibilitat de retrobar-les i reviure-les com si haguessin sigut certes, algunes ho són, altres ara també.
Alguns d'aquests escrits, tenen rima, altres també mètrica, mai paraules rebuscades i "encriptades"
, difícils de digerir.
La grandesa de la poesia, és que cada lector es fa seu el poema , ell el sent, el viu, segons la seva sensibilitat, jo sols procuro que el camí que emprèn en la lectura, sigui fàcil de transitar, fen-ho amb paraules quasi espontànies, que brollen sense posar-hi cap aturador, tal com ragen. Seria molt agosarat, que digués que escric poesia. Necessito compartir aquests trossets de la meva vida, i ho faig d'aquesta manera.
També penso que algun lector es pot trobar reflectit en alguna d'aquestes histories, i l'ajudi a recuperar algunes de les vivències del seu passat. Jo crec que mitjançant la poesia es poden expressar tots els sentiments, vivències , il·lusions , somnis, de la Vida, posant-hi uns grams d'imaginació i/o de fets viscuts.
En aquest llibre de poemes “69 poemes Fifolosofoeròtics amb dues llengües”, com sóc un xic agosarat m'he atrevit a publicar un reculls de poemes eròtics, uns en català i altres en castellà, per això, lo de les dues llengües, no penseu malament, o potser si, al millor si ho feu encerteu.
Ha hagut una cosa molt important per mi. que m'ha decidit ha publicar-lo, i és la col·laboració de la Antònia Mora Vigas en la portada i en totes les il·lustracions del interior que són moltes i molt elegants.
Hi ha un fil molt prim fàcil de traspassar, en que la insinuació es pot convertir en paraula mal sonant. És evident que hi haurà lectors que llegiran el llibre amb un sentit mes crític que altres, però els he de dir que el erotisme i el sexe, com tot a la vida, un mateix es posa els seus límits i si és amb parella, compartits i acceptats.
Les il·lustracions de l’Antònia Mora, serviran per posar molta elegància als poemes. Podríem dir que en algun moment pot estar la meva rauxa, però ella amb les seves il·lustracions sensuals. hi posa el seny.

Gràcies Antònia, sóc agosarat, però sense la teva col·laboració no m`hagués atrevit a publicar-lo. Recorda amiga, “69 Poemes Fifolosofoeròtics a dues llengües “ té una mare i un pare. Antònia Mora Vigas i Fifo – Josep Lleixà.