Translate

miércoles, 7 de enero de 2015

Somnis - Poemari Quatre estacions


Somnis 

M'agrada entrar en el mon dels somnis
 on visc una ficció , o no,
 semblant a la realitat. 
És cert el que visc quan somnio,
 o el que somnio despert?

 Tan en un cas com l'altre
 hi ha situacions inversemblants.
 Mons de difícil comprensió, 
 somnis que et fan viure plaers impensats,
 que mai has viscut ni somniat.
 Malsons quan em desperto exaltat,
 I palpejant els llençols mullats
 busco i no et trobo,
 ha sigut un somni o realitat?

 Apago la llum, 
m'arrauleixo inquiet,
 tanco el ulls
 no vull continuar despert.

 Se que el proper somni tornaràs. 

Fifo - Josep Lleixà

lunes, 5 de enero de 2015

El dia de la marmota del Fifo


El dia de la marmota del Fifo 

 Cada dia al llevar-me del llit i començar el matí al quarto de bany, tinc la sensació de que els actes son repetitiu, no se si es ahir , avui o demà . Tinc la sensació de estar atrapat en el temps, com si el temps s'hagués aturat, cada dia faig els mateixos rituals.
 La mirada complaent que em torna l'espill donant-me el bon dia. (És agraït)
 La sensació de benestar que em produeix la tovallola aspra, quan me la refrego per tot el cos. (Beneïda sigui)
 L'emprenyament que agafo amb la bàscula de bany perquè sempre marca uns quilos demés (La canviaré). Hi ha una cosa que em fa baixar del núvol de la incredulitat. En el temps que espero que l'aigua de la dutxa ragi a la temperatura adequada, cada dia començo a tara-llegar una cançó diferent.
 Canto i ric (no soc ric però canto) ric amb l'esperança d'un nou dia, que serà tant diferent del d'ahir como jo vulgui.
 Bon dia. 

 Fifo – Josep Lleixà 5-1-2015.

domingo, 4 de enero de 2015

Un Mestre Alex Pausides


(Poemas escollits del llibre inédit Perro mundo)   
Alex Pausides

 Bitácora 
 
Todo comienza el día que el mundo acaba
 Las aves que alguna vez cantaron serenas en los árboles de enfrente
comienzan a emigrar
 Los días se acortan imperceptibles
 y el agua gris de los crepúsculos
 cede el paso a una noche que apenas llega
 y es ya el misterio en las ventanas
 No sé si han sentido esa falta de aire que turba el equilibrio,
 ese temblor en los músculos 
El corazón queda exactamente en el abdomen
 Uno debe estar listo para enfrentar ese viento del sur
 que trae la ausencia 
Rotas las amarras debe uno bajar de las naves simplemente .
 Quemar las naves, un desastre si tus pies no tocaron a fondo el continente
 Fino y frágil fracaso en las manos flacas de la suerte
 Bueno es hacerse a la mar detrás del cataclismo
 Recoger del sargazo las ruinas,  las fosforescencias ilesas
 No detenerse a mirar los peces muertos
 Aconsejable asir las algas dislocadas, los hipocampos truncos
 Da coraje alzar las criaturas que rompió la tempestad
 y no mirar al azul: que te da vértigos
 No otear las estrellas
 No tocar el cuerpo del viento, ese cómplice hipócrita
 No mirar hacia atrás:
 las sirenas son bellas inquietante la espuma de las islas 
Ah pero yo ordeno el delirio promulgo el horizonte sin límites 
Indico al escándalo de las islas qué fondos necesitan mis naos
 Y nada de alisios Nada de música de mar
 Exijo catástrofes Rones que intenten echar bruma en mi paso
 Magias que me abran de nuevo a la inocencia 
Blancos caballos de furia que hollen la piel  con sus cascos más duros
 ¿A ver qué mínimo dios podría doblegarme? 
Vientos, vientos,
 tomen en mi pómulo el grano fabuloso del maizal de mi sangre
Que la luz enferma no me alumbre  Ni me ampare la sombra
 Yo anunciaré los caminos las buenas nuevas que anoche trajo el verano 
Yo traeré a la mesa las viandas más finas 
Yo alzaré en los dedos el trofeo antiguo de la risa 
Y estoy seguro será hermoso

Alex Pausides

Un petit homenatge al meu gran amic Pierre Bernet,


Vaig voler i no vaig poder

 Si la llum s'apaga en algun lloc
 en un altre il·luminaran les ombres.

 Quan el seny perd els estreps
 un boig pinta sorprenents gira-sols.
 El dia comença i acaba
 com neix i mor la vida.

 Qui a hores d'ara creu en un mar infinit 
qui després d'escoltar Oda a l'alegria
 dubta de la sensibilitat auditiva d'un sord 
que Lennon o el Che no estiguin vius
 i Crist no hagi ressuscitat
 en un racó d'Amèrica Llatina?

 Aquest havia de ser un poema d'amor
 almenys va ser la intenció del qui escriu
 però la nit ............. el seu silenci
van portar altres coses.

Pierre Bernet

Cuentos de ISE (Ise Monogatari)


Cuentos de ISE
 (Ise Monogatari)

 Sin levantarme
 ni dormir toda la noche
 yo pasé.
 La lluvia es natural en primavera,
 mas, desconcertado, mirándola quedo.

 Si me amarais 
en ruinosa choza
dormirias conmigo 
aun cuando por tapiz
 nuestras mangas solo tuviéramos.

 La luna no es la misma.
 La primavera no es ya 
la primavera de ayer. 
Solament yo
 no cambié,

sábado, 3 de enero de 2015

Entrevista demanant feina

Soc el Josep i tinc 71 anys, com pot veure ple d'energia i encara de bon veure, treballo Al Bagdad de Barcelona.
 He de dir que he arrastrat durant anys un trauma des de un temps ja superat.
 De jove -divuit, vint anys – més d'un cop em faig sentir dir “pixa freda” “pixa fluixa” i no s'avia el perquè d'aquestos qualificatius. Anava al urinaris públics subterranis de plaça Catalunya a fer les meves miccions, si si, allí on s'instal·laven urinari si, urinari no, els tafaners “bujarrons” - per cert tenien una estratègia molt bona, deixaven buits només uns llocs, per tant no havia intimitat - Doncs allí cada un d'ells al seu lloc de guaita es passaven tot el dia inspeccionant les mides dels que anàvem a buidar la bufeta, o a canviar l'aigua de les olives com es diu d'una forma col·loquial.
 Es veu que em tenien fixat, perquè jo notava moviments estranys, canvi sobtat de l'usuari veí i un somriure al principi seguit d'un esclafit de riallades, i els seus ulls anegats de llàgrimes de tant riure, jo no entenia res i marxava confús fins que un dia em vaig armar de valor i li vaig preguntar al veí de que anava tanta conya. 
Ell sense deixar de riure em va dir “però que ens vols impressionar amb la mida del que portes entrecames?, fes teu mirar això, intenta allargar-la d'altra manera no et menjaràs mai un rosco. 
Vaig caure de la figuera i de cop se'm fa fer la llum després de tants anys de foscor. Podria dir que vaig passar una època de mancança, una de normalitat, i la d'ara esplendorosa, satisfet. Llastima que els urinaris de Plaça Catalunya han desaparegut, veuríem qui riu ara!!! En primer espectacle en que vaig participar al Bagdad, érem tres els integrants del grup, una noia de molt bon veure un nan, si, si un nan – per cert molt ben dotat - i jo que sortia a fer el complement,. Es a dir el públic comparava l'eina del nan i la meva i es fotia un fart de riure, cosa que m'emprenyava molt però havia que treballar.
 El número era aquell en que la noia aixecava al nan que estava en pilota picada – tots tres utilitzàvem aquest uniforme – per sobre del seu cap com si sigues un porro , i ell deia : “A que parezco un botijo” jo passava molta vergonya però el número va tenir molt d'èxit. 
Al final em van deixar sol, la noia es va enamorar del nan i un bon dia van desaparèixer i jo vaig tindre que muntar un altre número.
 La seva marca comercialitza productes per sol-ventar problemes de llargada de penis, i d'una satisfactòria erecció que jo he provat. Aquests productes els necessito pel meu treball i funcionen.
 Tinc un número porno al Bagdad. Al principi em trobava insegur al escenari per la mida de la meva eina de treball, vaig estar a punt de canviar-li el número al company que aixecava pes amb la seva . Gracies al seu aparell, el problema de la llargada ja està resolt. . En quan el tema de l'erecció, fem dos espectacles diaris amb les conseqüències al final del número que podeu imaginar. 
He de reconèixer que l'edat també es un handicap que amb les pastilles supero en escreix. 
Els compradors volen veure resultats, els meus possibles clients son els espectadors que tarde i nit veuen que no teoritzo, els hi faig una demostració practica. Mes convincent que això no i ha res.
 Passaré per les taules, deixaré una targeta meva amb una descripció dels productes i espero rebre moltes trucades.

 Fifo - Josep Lleixà

Compartin preguntes


Amiga: 
Vull imaginar, que de la mateixa manera que les persones tenim un nivell cultural diferent,(sigui en la disciplina que sigui) i per tant interrelacionar els nostres coneixements no és fàcil, perquè partim d’una realitat, que sempre es diferent a la del altres, en el pla de la consciència succeeixi el mateix. 
Hi ha éssers que han evolucionat més que altres a causa de diferents factors, vivències personals, problemes de salut ( que també ajuden a créixer) entorn familiar etc. Això fa al meu entendre , que hi hagin éssers amb diferents nivells de consciència, (ni millors ni pitjors) que entenen la vida en totes les seves expressions en funció de l'Estadi en què es troben.
 A partir d’aquí cada un "viu" la seva vida, que fa que la majoria de les vegades, no participi dels interessos que tan obvis semblen a gent sensible com tu. Un peto afectuós . Lao Tse- Fifo