Preguntes

Preguntes 

Pot haver-hi pluja sense núvols?

 O dunes sense vent ?

 Saó a la terra sense sol? 

O separació forçada sense dol?. 

Pot haver amor sense patiment?

O vida sense mort?

 O mort que no sigui vida?

 O dolor de l'anima sense guariment? 

Pot un estimar i no ser estimat? Si

 Pots ser estimat i tu no saber-ho? Si.

 Pot un morir sense haver viscut? Si

 Es pot viure amb tota plenitud ?Si.

 Preguntes fetes a la pluja, a les dunes ,

 a la saò de la terra, 

 la separació forçada que encara espera.

 A l'amor, a la vida, l'amort 

 al ànima dolorida. 

 Les percepcions que rebem els mortals

 Sempre son complicades i duals 

Tot es part del mateix, del Tot

 Però el Tot no el podem conèixer

. Fifo Josep Lleixà 10-12-2014

Jo ric

Jo ric, ruc,

 Tu ruc i pobre,

 Jo ric, ruc ,

Tu ruc i trist,

Jo ric, ruc,

 perquè soc feliç 

Jo ric i ric 

 tot i no ser ric.

 Fifo – Josep Lleixà 8-12-2014

Jo insatisfet peró tú em fas feliç

Jo insatisfet

 Jo angoixat pel dolor que no em fa mal.

 Jo trist , plorant llàgrimes que no vesso.

 Jo cansat de cridar sense saber el que dic. 

Jo sempre somniant en llavis que no beso. 

Jo anant a cap lloc buscant l’inexistent sense profit. 

Jo corrent amb pressa per no arribar a cap destí.

 Jo destruint amb ràbia el que encara ha d’esdevenir.

 Jo, jo,jo, mai pensant en tu , sempre pensant en mi. 

 Tu em fas feliç

Tu sempre disposada aclarir la boira del meu cap 

Tu fen-me feliç a jugant-me les llàgrimes que no vesso.

 Tu apaivagant la meva veu procurant no sigui un crit 

Tu oferint-me que el somni es converteixi en realitat

 Tu buscant i ajudant-me a cercar la veritat 

Tu posant mesura al meu caminar desbocat 

Tu ajudant-me a construir amb il·lusió el futur que ha d'arribar.

 Jo, jo,jo, mai pensant en tu , sempre pensant en mi.

 Fifo - Josep Lleixà

Helix Aspersa

Avui dia quatre de Desembre de 2014 ( 5 final d'una etapa) s'ha produït una conjunció molt especial que feia segles que no es donava. Per una part determinats planetes han coincidit per uns moment en les seves orbites I per altra, dia de pluja que ha afavorit que un esdeveniment tan esperat pels científics i curiosos s´hagi pogut veure i viure com no es feia al llarg de molts segles. 
Em refereixo a la festa de la trobada festiva i de reproducció, que celebren tots el anys els Hèlix Aspersa de la família “gastrópoda” També coneguts com Cantareus aspersus i normalment per cargols bovers. 
Pocs érem els assabentats, per tant pocs els que hem pogut gaudir d'un esdeveniment que no es repetirà en molts segles
. Situat en un lloc al resguard de les seves mirades, camuflat, tot recobert de fulles i herba, he viscut el dia mes sorprenent de la me va vida.
 Poc a poc s'han reunit, apropaments , salutacions de record i benvinguda (uns eren els organitzadors) s'han aplegat en un lloc de herba mullada, centenars..... que coi centenars, milers de caragols , que tots a una han 
cantat el seu himne:

 Caragol bover 

Puja a la muntanya

 Cargol bover 

                                         Jo també i serè.  

Semblava un orfeó de veu afinades , que tota la vida essin cantat junts. (He gravat l'àudio)? 
 Tot seguit paraules de benvinguda per part d'un d'ells, (Semblava el Caragol Major) 
 A continuació jocs de velocitat, resistència, habilitat. Camuflatge. No us ho podreu creure. Velocitats increïbles .marques sorprenents. Fregant la temeritat, jugant-se el físic per ser el millor (era una especie de triatló) I jo bocabadat, corprès, fregant-me el ulls, pessigant-me les galtes i cridant com un foll, sense veu.... Estic boj estic boj,, 
Ai Sant Gregori masover, això es un malson. Doncs no ho era.
 Arribat l'hora del aparellament, la disbauxa.. Ara no em veig en cor d'explicar-ho, potser un altre dia ho faré. INCREIBLE, MORBO. VICI.

 Fifo -Josep Lleixà – 4-12-2014 (5)

Peña Duo Ad Libitum - Habana -

¡SALUDOS!QUE PASEN TODOS 

SIN EXCEPCIÓN: ALQUIMISTAS, 

SONÁMBULOS, EXORCISTAS,

 MUERTOS, CRÍTICOS, BEODOS,

 HEREJES.QUE PASEN TODOS:

 EL LOCO, EL CUERDO,  LA PLAGA,

 EL ARLEQUÍN Y LA DAGA..

. PERO QUE PASEN DESNUDOS.

YA SUBE EL TELÓN...¡SALUDOS!

 ¡QUE PASEN TODOS!

 LA MAGA

 ¡Hola a todos los amigos amantes de la trova, la poesía y las buenas historias! Con esta décima que abre el libro de María de las Nieves "Otra vez la nave de los locos", estamos convocando a todos los buenos locos que cada primer sábado de mes se suman a esta hermosa locura, y valgan las redundancias, que es la peña del dúo Ad Líbitum y sus invitados. Sí, los que ya son habituales saben que el encuentro es este sábado 6 de diciembre, a las 3 de la tarde, en el patio del Centro Iberoamericano de la Décima (CIDVI), ubicado en el hermoso Vedado capitalino, y saben que además de la actuación de los anfitriones, con su propuesta habitual de trova, poesía y narración oral, podrán disfrutar de otros artistas que acuden con todo el amor del mundo a nuestro espacio.
 Es la peña de despedida del año, así que no se les ocurra faltar a los infaltables (ellos saben quiénes son). Y si usted no ha asistido nunca y se decide a que esta sea su primera vez, sepa que será superbienvenido. 
 En cuanto a los artistas que nos acompañarán, les adelantamos que la poesía vendrá en la voz de Elizabeth Reinosa, una joven poetisa, narradora, y como si fuera poco, ingeniera informática y profesora de la UCI. Cuenta con premios en varios concursos nacionales, como el Décima al Filo y el Emilio Ballagas, y también ha sido finalista en varios concursos internacionales.
 Esta talentosa muchacha, además de ser excelente escritora, dice muy bien sus textos, lo que sabemos será muy apreciado por nuestros peñeros.
 Pasando a las historias que tanto gustan a todos, tendremos el lujo de cerrar el año con LA NARRADORA, y quienes lean estas mayúsculas sabrán que nos referimos a la maestra Mayra Navarro. Estamos muy contentos porque nos han pedido mucho su presencia, y ella con su habitual amabilidad hará un tiempo para asistir y compartir nuevos cuentos que nos harán reir y emocionarnos como de costumbre.
 Mención especial merece nuestro invitado de música, pues es la primera vez que estará en esta sede de la peña, aunque nos acompañó unas cuantas veces en nuestros inicios en la Casa Humboldt. Nos referimos al trovador y artista plástico Carlos Ayress, o mejor dicho, el Tato, como muchos conocen a este querido chileno devenido cubano. A Tato lo admiramos como artista y lo queremos como el excelente ser humano que es, y en esta ocasión no solo contaremos con su música, sino con un invitado sorpresa que quiere compartir con nuestros cómplices.
 Bueno, queridos amigos, compinches y cómplices, lo decimos y lo repetimos y sí es matraca nuestra. Llueva, truene, relampaguee o caigan raíles de punta, la peña no se suspende. Reiteramos: este sábado 6 de diciembre, a las 3 de la tarde, o mejor, a la hora en que mataron a Lola, sus amigos de Ad Líbitum los esperan.
La cita (CON ENTRADA LIBRE) es en el patio del CIDVI, calle A # 608 e/ 25 y 27, Vedado. Entre con toda confianza por el pasillo a la izquierda de la casa, y ábrase paso hacia el patio de los poetas, que allí lo estaremos esperando con los brazos abiertos. Y si es su primera vez, no lo dude, no tenga pena, no se sienta incómodo.
 Recuerde que en la peña de Ad Líbitum no hay extraños, sino amigos a los que aún no conoce. ¡No se los pierda!

Enlluernat no veus l'ombra

Enlluernat no veus l'ombra 

Homes. 

Homenets.

 I cucurruquas. 

Dones.

 Donetes 

I Escalfa braguetes. 

 No et fiïs de la mar calma,

tampoc del vent suau,

darrere bona aparença, 

 pot haver-hi un gran frau.

 Tinguis clar el que tu busques,

 però sempre amb precaució,

 el ser atrevit en la casera,

 pot deixar-te la pólvora mullada, 

 sense peça ni sarró.

 I que en faràs de l'escopeta?.

 Pegar-te un tir per babau.

 Fifo – Josep Lleixà 2-12-2014

La flor de la saviesa.

                                         (Pintura  de Ne Gar artista Irani).

La flor de la saviesa
 La flor de la saviesa creix ufanosa però no sempre està al abast de tothom, el que la conrea procura no fer-ne ostentació.
 Molts la confonen amb la flor de la erudició. Estan equivocats. Aquesta, la flor de l’erudició es ostentosa, amb colors que enlluernen i no et deixen veure els seus pètals. Amb l’olor intens, fort, que emborratxa els sentits, que fan no puguis endinsar-te a la seva anima, ja que el embolcall - per ella, mes important que l’essència – t’ho impedeix.
 La saviesa en canvi, es callada,discreta, humil, la copses amb el cor. El que la posseís la regala, te l’ofereix, i tu no t’adones de la flaira tan delicada que desprèn .
 L’observes encisat, perquè sense tenir color, canvia constantment de tonalitat. Però son tons de colors suaus, com el son del brollar d’una font humil al mig del bosc. 
Et parla sense paraules, però si estàs amatent, el teu cor s’omplirà de goig ja que el que explica es un missatge senzill, la majoria de vegades adreçat als sentiments.
 Tancant el ulls la veuràs , sense paraules l’entendràs, el seu olor la farà present. Si prestes atenció percebràs qui la conrea, i es possible que sigui a prop teu. 
 Fifo – Josep Lleixà