Solstici d'estiu

Embogits, agafats de les mans fen rotllana,

 fem un ball encegats al voltant de la flama, 

d’aquella foguera que crema el passat,

 el nostre passat, al cap del temps retrobat.

 Esclafits de pedra foguera  no deixen sentir l’anhel 

de les paraules  adreçades a la bruixa que m’ha enamorat.

 Ballem, ens besem, posseïts fins ja tocar el cel.

 Espurnes de color il·luminen la fosca nit del passat.

 Flames bellugadisses em recorden el temps perdut.

  Bruixa que enamora fes un sortilegi,  dóna’m un beuratge 

fes que el haver-te trobat no sigui un somni , i em donaré per vençut.

 Irreverents amb la litúrgia del solstici d’estiu 

ens endinsem més i més a la foguera del desig

 i ens cremem, convertint-se la lava del volcà en riu.

 Fifo – Josep Lleixà

Dunes d'arena

 S'han convertit els meus somnis en dunes d'arena,

 fent-los i refent-los inventant pits turgents, 

formes de records de nits de lluna plena

 que durant el dia com suau brisa m'ajuda a fer el vent.

 Grapat a grapat modelava els records.

 El vent ara gelós bufa fort,

 cares que s'allunyen, 

pits que s'esmunyen. 

 Ets vent i duna

 Sol i lluna 

Record i dol

. Duna i lluna 

dol i Sol.

 I jo tot sol.

 Fifo – Josep lleixà

Malecón

Olor, Malecón, 

color de tarde triste.

 Dolor,no estas.

 Fifo – Josep Lleixa Habana 8-6-14

Escala cercant els nuvols

Escala cercant els núvols

Si vols arribar

 al final de l'escala,

 no comptis els esglaons

Fifo - Josep Lleixá 18-6-2014

Haiku del tiempo

Haiku del Tiempo

 Minutos, horas,

 dias ¿que és el tiempo?

 ¿Hoy o mañana?.

 Fifo -Josep Lleixá - Havana 8-6-14

Vaig ser muixò un temps

Vaig ser muixo un temps,

vaig volar per sobre els núvols

 per observar per les escletxes

 la terra que havia deixat.

 Cercava amb la mirada fronteres

 punts de referencia on poder-me fixar

 i veure alguna marca, punt, fita o molló

 on el Països començaven o acabaven, 

no en vaig veure cap.

 Rius serpentejant, fen solcs a la terra

 i dibuixos de color blau brillant 

dels quals de tant en tant sortia

 un raig de llum enlluernant.

 Es veia on començaven,

 com creixien i s'ha ajuntaven

 I on acabaven , al mar.!,

 Per quants Països passaven,

 no ho vaig poder esbrinar.

 No vaig veure cap bandera

 ni del Barça ni senyera 

ni estelada ni estanquera.

 Ni vaig sentir cap paraula

 que com muixo no entengués.

 El silenci dintre els núvols 

 embolcallat de suau coto

 era un piular i res mes.

 No es sentia la cridòria 

dels parlaments dels Parlaments 

silenci dintre els núvols un piular i res més.

 He de baixar a la terra on les muntanyes

 i els boscos m'encerquin em delimitin

 on no pugui veure més enllà. 

On no permetin que voli

no sigui cas que enyori la llibertat

 Però si no tinc terra ni País, 

a que i aquí podré defensar
 ´mala-ir o criticar ?

 Necessito ser presoner i

 no volar com muixo 

necessito aferrar-me a la Terra 

 perquè ser lliure em fa por. 

Fifo - Josep Lleixà

Que bonic compartir uns somris

 Haiku

Run run la niña,

caña dulce la madre,

Ron ron el padre,

Fifo - Josep Lleixà