ENS
TRACTEN DE BABAUS
És
evident que el PP no dóna la talla. Per perfil, nivell o manifesta
incompetència. És així que podem esmentar ministres i dirigents:
Com
ara en Jorge Fernández Díaz (Interior). Figura amb passat molt
vinculat al franquisme. Mai no hauria d’encapçalar el procés de
liquidació d’ ETA…I, amb el tema de les ganivetes de Melilla
s’ha més que cobert de glòria.
Podríem
seguir amb José Ignacio Wert (Educació). Polèmic a més no poder.
Lidera una oposició malaltissa contra la llengua catalana. Sense
comentaris !
Seguim
: Pedro Morenés ( Defensa) fou conseller d’Instalaza (empresa
armamentística a la qual se li han lliurat només
40 milions d’euros). Quina carta de presentació !... Sort que el
premi Nobel de la Pau s’acaba de lliurar a una entitat com cal :
l’organització per la prohibició d’armes químiques !
Alberto
Ruiz Gallardón (Justícia) no enfoca --amb seny-- dues patates
calentes: el cas Urdangarín i l’independentisme català.
Sentir
declaracions d´en José-Manuel García Margallo (Afers exteriors),
en aquest sentit, encén guspires. Justificar les retallades amb
explicacions kafkianes de l’Anna Mato (Sanitat) és histriònic.
La
llista podria allargar-se . Prou teories !. No hi ha pitjor cec que
qui no vol veure. La panoràmica d’en Rajoy és massa esquifida.
El
súmmum ens ve de la Fàtima Báñez (Treball i Seguretat social)...
Argumentar que “
no tenim un problema de mobilitat exterior... Que tot és qüestió
d’emigració econòmica quan el nostre jovent no troba feina “
és patètic...
Quan
n’Esteve González Pons (vicesecretari d’estudis i programes del
PP) volgué amagar el cas Bárcenas , saltaren totes les alarmes.
Fer-ho, referint-se al Fernández Blanco, assassinat per ETA fa setze
anys, ratlla el cinisme. La pols no se’n va posant-hi una estora
damunt.
Arran
la mort d’en José Luis Sampedro, es va fotre
del personal. Fou qui prologà el llibre “Indignaos”,
d´en Stéphane Hessel. Allà, ens incitava a la insurrecció
pacífica…Ens arribà a suggerir figures com en Martin Luther King
o Nelson Mandela.
Cal
defensar, aferrissadament, els drets adquirits pels treballadors. Ja
no pot ésser que la incompetència de polítics i financers la pagui
el poble. Pensen que som curts de gambals.
No
es pot mostrar major dosi d’ inutilitat. Si el jovent se’n va
fora, a la recerca d’oportunitats, és perquè, ací, tot està
ensopit.
Per
a dir bajanades, el millor hauria estat callar. En boca tancada, no
hi entren mosques. A banda que no s’incita a la violència. Amb
manifestacions fora de lloc, no fan altra cosa que crispar. Provocar.
Esvalotar el personal. Això no ens mena enlloc. Tot seguit, la Báñez
cargolarà les condicions d´una jubilació digna.Alhora,
tornaran a atracar
la guardiola de la Seguretat Social…I ja ho han fet quatre cops,
quan només som a mitja legislatura.
Reconèixer
la naturalesa del problema esdevé fonamental en la recerca de
solucions. No essent així, tots ells tenen la solució: plegar. Si
no, qui els ha col·locat encara té major delicte.
No
necessitem dirigents amb do de paraula fàcil. Exigim gestors de
categoria. No es tracta de presentar xifres macroeconòmiques
boniques. Molts ciutadans es moren de gana.
Quan
eren a l’oposició, van patentar el váyase,
señor González
... Pretenien accelerar l’arribada a la poltrona. Quan fa dos anys
que l’assoliren, no demostren estil ni tarannà…Que beguin,
doncs, el xarop de la seva mediocritat ! Dit d’ altra manera: que
escampin la boira. Sense esperar un sol minut més.
………………………………………………………………………….
Josep
Ballbè i Urrit
.jpg)
