No has marxat i ja t'enyoro.
No has marxat i ja t'enyoro.
Tinc por, no se si estas aprop
o de mi t'has allunyat.
Vull al vent per aliat
que em faci arribar la teva aroma,.
aquell vent que ens va apropar,
El vent furient mai m'enganya
sempre a sigut el meu aliat.
Em refio d'ell per esvair la boira espesa,
fosca, que roman dins del meu cap
.
No has marxat i ja t'enyoro.
Veig els teus rinxols d'or
il·luminats pel sol d'un dia ventós,
que juganers dibuixen somnis
entre rames d'oliveres.
Furient batega el meu cor.
no has marxat i ja t'enyoro.
Tinc por, no se si estas aprop
o de mi t'has allunyat.
Fifo – Josep Lleixà 30-3-2015
(Poemari quatre estacions)
2 comentarios:
Es preciós !
aRA RINXOLS D'OR.... com a imatge i critica constructiva em porta al passat... els pentinats del passat . be que també hi ha cabelleres que tenen rinxols i son rossos... res una opiniò...
Anna gracies per llegir-me i per opinar. Fifo
Publicar un comentario