Que n'ets de bella amiga meva.
Que n'ets de bella amiga meva
que n'ets de bella!
Amb tu tot floreix,
sobre la poncella.
Els rierols joiosos, juganers,
saltant com cabirols i fen tombarelles,
fan que pel seu frec enamorat amb la riba,
esdevinguin besades d'amants a donzelles.
Que n'ets de bella amiga meva,
que n'ets de bella!
Amb tu, les albades son llum i color,
les vesprades font d'inspiració d'enamorats,
que escoltant la música del silenci,
aixecant la vista al cel ja il-luminat,
cerquen amb desig la seva estrella.
Que n'ets de bella amiga meva
que n'ets de bella!
Que bonica ets Primavera.
Fifo – Josep Lleixà
(Poemari les quatre estacions)
No hay comentarios:
Publicar un comentario