Translate

lunes, 12 de octubre de 2009

L'engany persistent


Un any més, el ministeri de Foment ha tornat a incomplir el seu compromís pel que fa a les inversions a Catalunya. Les xifres són feridores. L’engany és persistent. I la trampa és doblement greu. Quan Zapatero i Blanco menteixen ho fan per partida doble. D’un costat, enreden els diputats catalans que els aproven els pressupostos. De l’altre, es burlen de l’Estatut d’Autonomia, que marca uns mínims per compensar l’espoliació fiscal de les darreres dècades. Cal prendre’n nota. Però, sobretot, ho haurien de fer els 25 diputats del PSC, que ben segur que no ho faran –fatalment resignats–, i els 3 d’Esquerra Republicana. Joan Ridao ha anunciat que salvaran els comptes de l’any que ve a canvi de la gestió de l’aeroport del Prat. Santa innocència. O masoquisme reiterat. ¿Quina garantia té Ridao que Zapatero complirà aquesta nova promesa, si l’arriba a fer? No n’ha complert cap. Els ha envescats de manera sistemàtica. Una vegada i una altra. Que els diputats socialistes es deixin enganyar és una qüestió de disciplina de partit.
Que ho facin Esquerra, Convergència i Unió o Iniciativa no és explicable. I encara una altra: si el govern de l’Estat és incapaç de complir les seves promeses respecte a les inversions en infraestructures, ¿qui pot creure’s que compliran el pacte del nou finançament, quan la vicepresidenta Salgado ni tan sols va concretar les pròpies xifres?

1 comentario:

Anónimo dijo...

Vergonya de sentir-los cridar, sentint-se el melic del món. Vergonya de sentir-los parlar aquesta llengua "internacional" (imposada a base d'espases i metralla, i inútil per anar pel món) a casa nostra.
Vergonya de veure'ls incapaços d'aprendre una llengua i d'omplir-se la boca de bilingüismo. Vergonya que es facin dir demòcrates, i no acceptin un simple referèndum (que no és democràtic, fer una votació?). Vergonya que actuin com a colonitzadors. Vergonya que callem davant d'ells.
Vergonya de pertànyer (per imperatiu legal) a aquest estat. Un estat que no és res, i que el poc que és ho és gràcies a nosaltres (a base de robar i robar, i de nosaltres callar i callar).
Vergonya que m'identifiquin amb aquesta gent. Aquesta gent que es pensa ser el millor del món i resulta ser la riota mundial. Aquest estat incapaç de ser alguna cosa mundialment (només saben anar de fracàs rere fracàs, a base de Mundials, Jocs Olímpics i G-8s) i només capaç d'exportar la "siesta", les "corridas" i la picaresca.
Vergonya de ser (per imperatiu legal, insisteixo) espanyol.