Translate

lunes, 28 de septiembre de 2009

Itinerari de l'Indepencia

Reflexions envers l’esport el any 2037, després d’anys d’Independència a Catalunya.

“Jo crec, sincerament, que l’esport continua sent el succedani e la política, hi ha com una transferència de valors i d’emocions de l’una cap a l’altre, potser perquè l’esport no requereix l’elaboració intel·lectual, és ràpid, contundent i simbòlic. La política necessita una mica, només una mica de reflexió, però l’esport no. De manera que allò que no sè xpressa còmodament amb la política, surt per la via de l’esport. Es un component de primitivisme de la societat, però en moments de fort individualisme, com ha estat sempre aquest segle, l’esport de masses es encara un nexe amb el comú. Per bé i per mal.”

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Tot això hagués sortit a la llum de no opinar en Laporta sobre el projecte d’en Carretero?

Josep Lleixà dijo...

T'explico: Hi ha "futboleros" preocupats per saber quina lliga jugarà el Barça el dia següent de l'Independencia. Evidenment l'espanyola no. Josep

Salva dijo...

Ep milor, parlem-ne una mica.
Pots parlar de religió, de política, de sexe amb menors de 10 anys... PERÒ EL BARÇA ÉS UN TEMA SAGRAT!!!
El funsgol és una religió, i en aquest país el BARÇA és la majoritària.
Ara bé: La feina no és senzilla, s'ha d'aconseguir que una colla de xitxarel•los en calça curta fotin cops de peu a una pilota i l'empenyin dins una porteria.
Si ho fan amb classe, elegància i ambició et donaran un plus de satisfacció. Si fent tot això, aconsegueixen moltes copes, l'objectiu estarà complert, i si assoleixen aquestes fites en uns quants anys consecutius, ja pots traspassar les portes de la història …Ha,ha,ha
No deixa de sorprendre que els homínids siguem els únics animals que deambulen per aquest petit planeta, incapaços d'evolucionar ni un bri, no en la part física que sembla que alguna cosa anem millorant després de mi, sinó en la mental, en el comportament, en les petites misèries quotidianes. Ens limitem a canviar l'embolcall però el fons és sempre el mateix com si estesim instal•lats dins el dia de la marmota.
A Gladiator, quan han de sortir a lluitar els gladiadors, semblen talment dos equips de futbol a punt de saltar al camp, i d'aixó es tracte. L'escenari pot canviar però la base és la mateixa, l'espectacle i els espectadors, sang i fetge que d’això va l'espectacle.
Van passant els anys i els segles i continuem a banda de mantenir les mateixes virtuts i els mateixos defectes ja congènits, amb la necessitat imperiosa de tenir uns ídols a qui adorar. No en tenim prou d'haver.nos inventat uns déus a la nostra imatge i semblança, necessitem més, un ídol més quotidià, un déu menor però pròper a qui adorar.
I aixó si que ha anat canviat quant als ídols, cada vegada son de menys entitat, fins el punt d'omplir dos nou Camps per anar a veure un subproducte musical i messiànic demagògic com Bono d'U2 , o que més de mig milió de persones hagi entrat en la pàgina Web de l'obituari de Michael Jackson per intentar assistir a la cerimònia del seu funeral.
Michael Jackson, una altra referència planetària, un ídol o déu per a molts, i era una patètica tara humana que s'arrossegava feia anys i panys mentre feia quatre esgarips. Però és el que hi ha i és veu que no donem per a més fins al punt que sembla més que evolucionar estem involucionant.
Atès hom tampoc evoluciona per a no ser l'excepció, prefereix malgrat ser agnòstic, a Jesús de Natzaret coma ídol a seguir, almenys tenia un missatge clar, net i sensat que continua vigent i aplicable per els homes i..... dones de bona voluntat a dia d’avui, dos mil anys després de la seva mort, o no! que amb alló que va ressuscitar, ves tu a saber....... deixm que segueixi sent un borrego que en te prou amb que els deportistas del Barça ho facin amb classe, elegància i ambició i aconsegueixin moltes copes, i si assoleixen aquestes fites en uns quants anys consecutius, ja puc traspassar les portes de la meva història blaugrana particular.Una forta abraçada.

Salut i independència,
Endavant Reagrupament!!

Josep Lleixà dijo...

Tinc molt pocas coses que afegir o rectificar del teu comentari i donat que suposso ets l'unic i pacient lector de les meves "parides" he de procurar de que no t'enfadis sino em quedaria sol com un mussol. ja ja ja Una abrazada. Josep