Ara es el moment de fer el que volies.
No esperis ni dilluns ni dimarts.
No permetis un altre cop que quedin
tots els somnis trepitjats.
Si el teu somni és bonic dóna-li forma
com el riu ho fa amb la ribera,
que amb suau besada amorosa
poc a poc estimant transforma.
Viu en present.
Fes-ho ara, no demà
doncs, saps segur si arribarà?
I després de tanta espera,
siguis valent o valenta.
Converteix la tardor en primavera.
Fifo - 25 de Febrer 2007
2 comentarios:
M'encanta Josep. Gran poema!!!
Tània
Gracias Tania, fes que sempre sigui primavera, dependet només de tu, Viu en present perqué nsempre és present no hi futur, quan aquest arriba ja es present entens?. l'única obligació que tenim, si, si, es la de ser feliços amb una sola ondició no perjudicant d'una forma conscient a altres. Inconscienment no ho podem evitar perque depend de les expectatives dels altres. Gracies per la teva amistat i per llegir-me- Fifo - Josep
Publicar un comentario