El poder te sexe, te color?

Se que el que exposaré a continuació, no podriem dir-li, políticament correcte, però tinc per costum posar sobre paper les reflexions personals , i tinc el defecte d’explicar-les.
Les eleccions a EE.UU. i el seu resultat han anat conformant aquesta idea, que evidentment la seva llavor ja ve d’anys:
La discriminació que pateixen els col·lectius desafavorits, no es, per la seva raça, color , sexe, etcètera. No es per que siguin negres, dones, nens, homosexuals, no. Es per que aquests essers discriminats estan vivint en el si d’una classe social , que a la vegada esta discriminada, i ho està per raons econòmiques , de control de la riquesa i del mitjans de producció.
Evidentment aquests col·lectius si pertanyen a aquest classe social encara estan mes desprotegits. Però insisteixo, per mi el factor determinant, no es la seva condició humana – raça, color, sexe - sinó econòmica.
Des de el principi dels temps i en diferents denominacions, la societat ha estat dividida en classes, la dominant, i la dominada. L’época del esclavatge, la feudal, etcètera. En fi les diferents etapes que ha anat vivint la Societat sempre han esta marcades per aquesta confrontació (si dic lluita algú s’emprenyarà) de classes. La que ha controlat, el poder econòmic, sigui de la forma que sigui ,i la que li ha donat la seva força productiva per enriquir-la. Abans aquesta força era mes física, avui poder es mes intel·lectual, encara que en països del tercer mon l’explotació continua sen com segles enrere.
Per no fer llarg el raonament posaré uns exemples per fer-lo entenedor :
Dones. Esther Koplovich, Pilar Rahola, Condolezza Rice – aquesta dona i negra – Angela Merkel, Carla Bruni – pobra noia ... - Ana Botella, Pilar Urbano, Carme Chacón, Lidia Falcon i tantes mes que podria posar, inclusiu les regidores de la Torre.
Negres – això de gent de color es un eufemisme – Ara mateix el President dels EE.UU. i tants altres que tenen poder polític o econòmic o mediatic, com jugadors de futbol, Eto, o d’altres esports.
Homosexuals. Dins del mon de la política han sortit del armari a dotzenes i estan respectats per la seva tasca i no sel's jutja per la seva inclinació sexual. En el mon de la comunicació passa el mateix, son bons o dolents comunicadors o periodistes, però no estan discriminats ans el contrari. Sabeu quins son el descriminats aquells que encara sel's anomena maricons.
I el nens. Si ha vingut al mon a un país dels que tallen el bacallà, o en un altre mes desafavorit però d’una família benestant de un cert poder econòmic, seran nens, que tindran un infantessa poder feliç. Si no es així, si no pertanyen a un col·lectiu dels esmentats, tindran que cosir pilotes de futbol per la Multinacionals, pilotes a les que desprès donaran petades els nens ben alimentats. O traginaran carretons de minerals, o remenaran entres els munts d’escombreries dels afores de les gran ciutats , o......, o.......
Arrere d’un explotat hi ha un explotador, i uns cops el explotat es negre, i altres vegades es l’explotador. Hi ha dones que es prostitueixen en un bordell, i una dona es la que regenta aquest bordell. I quasi sempre el motiu de l’explotació es econòmic.
Es veritat que hi ha dones que son físicament maltractades per la seva parella home, com també es cert que hi ha homes, que son psicològicament maltractats per la seva parella dona. Però tota regla hi ha la seva excepció, i aquesta casos de segur no tenen cap explicació marxista..
El mon es divideix en dos classes els que controlen el poder – siguin del color que siguin - i els que no. I al si de cada classe, romanen dones, homes, homosexuals, negres, blancs, etcètera.. “Juntos pero no revueltos”.

Fifo 8 de Novembre