La
nit del temps
Quant
s'apropa la nit del temps
la
boira s'esvaeix i els records tornen amb força,
però
no saps si son somnis de nit fosca
o
records entre la Lluna i el Sol.
Si
saps que no son present.
El
present passa molt ràpid, tant,
que
el vius i no el recordes, s'esmuny,
recordes
el passat com fotografia recremada
els
colors ara son de llum foragitada.
Quan
de dia el Sol no brilla
el
gnómom del rellotge de sorra de la vida
no
marca ni hores ni temps.
I
quan el Sol en plenitud està rogenc
t'adones
que el vent de l'oblit es més fort
i
escampa com fa amb les dunes al desert
els
teus somnis, o els teus records?
Demà
què?
Fifo
– Josep Lleixà
