Haiku matiner

Haiku matiner

 Llustreja, piulen.

Els moixons surten del niu,

buscant parella.

 Fifo – Josep Lleixà 2-11-2014

Haiku desordenado

Haiku desordenado

 Ay !!!! Que buen sabor

 tiene el apio

aunque no tengas dientes,

 Fifo – Josep Lleixà 2-11-2014

Va ser un miratge

Va ser un miratge

 Va ser un miratge, 

ni aigua ni palmeres, tot ressec.

 La llum del desert pot encegar-te,

 quan busques en un àrid paisatge

 refrescar el cor, apaivagar la sed.

Les dunes en continuo moviment 

simulant oasis o cossos de dona

 amb pits turgents,

 porten l'engany al beduí ressec.

 No hi ha ningú. Ningú l'espera,

 ni aigua ni camell, ni dona ni palmera,

 només l'arena del desert i el vent,

 que fen dunes fa i desfà,

 la utòpica i embogida quimera

 Escriu el seu nom a la sorra

 creient que ella ho veurà

 Però no saps beduí que el vent es gelós

 i ho barrarà ?

 Has de seguir el camí sol 

com sempre tu has fet, 

Segur que es calma ta sed

 si acceptes el destí.

 No busquis al desert. 

Tot son miratges.

 Fifo – Josep Lleixá

Saborejant una copa de vi, el Montaña i jo, l'hem saborejat amb silenci

Silenci............. Neix

 de nou obrint esperes

 en benvinguts silencis.

 Valentin Montaña.

 Un bes silenciós

 dels teus llavis he robat.

Hem fet música.

Fifo - Josep Lleixà

Somni o realitat? Qui ho sap?

Somni o realitat? Qui ho sap ?

 He plogut gotes del meu cos ardent, 

que fugien del foc desbocat del teu record. 

La pau a retornat, però no l'oblit

. Havia flama, després brasa i ara cendra

 però si no bufa el vent i l'escampa

 restarà per sempre al meu pensament,

 el caliu de la teva presencia

 Somni o realitat? Qui ho sap ?

 Fifo - Josep Lleixà 28-10-2014

Brasa - Alquimia de Foc de Fe Ferré

BRASA 

Ànima de foc

 que aviva el caliu del present

 mentre crema el que fou el passat

 i coneix el futur de cendra.

 Fe Ferré i Ferraté

He traspassat la porta emboirada del misteri

He traspassat la porta emboirada del misteri 

He traspassat la porta emboirada del misteri 

que obren i tanquen els núvols,

 I m'he endinsat en la negritud del Res i del Tot 

Que des de temps estic cercant i no trobo. 

 Res de llum, tot silenci, tot foscor.

 Estic dubtant, si aquest mon està àrid d'esperança,

 o soc jo que porto presagis de malastrugança

i reflecteixo al espill del mon

 la meva imatge vençuda. 

Vençut si, no trobo la llum. 

No trobo resposta

. Però qui soc jo per preguntar? 

D'on surt aquesta altives que em fa buscar?

 Al fi he vist un estel brillar.

 Sembla que em vol atraure

 amb les seves llàgrimes de llum,

 Ràpid m'apropo i tot que em cremo, 

no vull que s'aparti de mi molt lluny. 

Ja he trobar consol. 

 Fifo – Josep Lleixà 27-10-2014