Europa ja no vol pagar més. Queda vostè.

Ahir, "Le Monde" dedicava la totalitat de la seva pàgina 3 a un reportatge, demolidor, sobre l'aeroport de Ciudad Real. Es tracta d'un equipament d'última generació, amb una de les pistes més llargues d'Europa (4 Km), capaç fins i tot de permetre l'aterratge de l'Airbus A380, l'avió comercial més gran del món. Les instal·lacions estan dimensionades per acollir un volum de dos milions i mig de passatgers l'any. Per gestionar-lo hi ha 91 treballadors directes, més uns 200 de les diverses empreses concessionàries.

"Avui, un silenci de catedral regna en l'immens hall de les sortides", escriu el reporter del diari parisenc. El cas és que l'aeroport de Ciudad Real només té tres vols setmanals, que gestiona Ryanair gràcies a una subvenció pública. La cafeteria pràcticament només serveix esmorzars als mateixos treballadors, que dilluns, dimecres, dijous i dissabte són les úniques persones que volten pels passadissos en tot el dia.

Una obra d'aquesta magnitud ha necessitat invertir-hi, d'entrada, 500 milions d'euros. Bona part els va posar Caja Castilla-La Mancha, que ha estat invervinguda pel Banc d'Espanya i ha hagut d'avalar 9.000 milions d'euros amb diner públic. Ara, la Junta de Castella-La Manxa ha injectat en l'aeroport 140 milions més, que aniran a compensar les pèrdues, enormes i constants.

Ciudad Real té 75.000 habitants, més o menys les dimensions de Rubí. Disposa d'estació de TGV i aeroport internacional. Europa ja no vol pagar més. Queda vostè.

Amb prec de difusiò

Kosovo un precedent

Salut compatriotes !

Notícia d'avui.

La Haia (ACN).- El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), màxim òrgan judicial de Nacions Unides, ha dictaminat aquest dijous que la declaració unilateral d'independència de Kosovo 'no viola la llei internacional'. Malgrat que el fallo no és vinculant, és la primera vegada que un tribunal decideix sobre un cas de secessió i crearà un precedent per altres regions i nacions sense estat en situacions polítiques similars. Kosovo, antiga província sèrbia, va declarar unilateralment la independència de Belgrad el mes de febrer de 2008. Actualment, 69 dels 192 membres de Nacions Unides i la majoria dels estats de la UE han reconegut Kosovo com a estat. Entre els països que donen suport a Sèrbia es troba l'estat espanyol.

Si sumem, guanyarem !

Catalunya misteriosa

Hi ha misteris insondables que no tenen aparent explicaciò i per tant solució; Catalunya es misteriosa.
Si les enquestes apunten a un creixement molt important del Independentisme a Catalunya i la pujada del partit autonomista per excel•lència i a la vegada el Partit que per antonomàsia és independentista i així ho proclama perd pistonada, és que hi ha coses que no segueixen la lògica normal, o si.
Repassant una Enciclopèdia – Dalmau Carles - en la vaig fer els meus primers estudis , trobo la formula de l’interés, la recordeu?

100 : C :: % : I

Fen una mica de trampa he adaptat les variables a un nom diferent a fi de trobar també un resultat que expliqui la situació actual del independentisme:

C = Catalunya
% = Credibilitat Independentista del partit
I = Independència o resultat final

Doncs poso valor numèric a les variables, i després de feta l’operació quedo més confús que abans.
El dilluns proper trucaré a Torredembarra Misteriosa – un programa de radio – a veure si la vident, es capaç de resoldre’m aquest problema.

L'any 2029 Independencia

Alexandre Deulofeu i Torres
(L’armentera 1903- Figueres 1977)

La matemàtica de la historia és el nom de la teoria amb què explica les civilitzacions com processos biològics amb cicles que es repeteixen, en el quals la demografia, els imperis i les onades i/o morts imperials donen encertades previsions des de la unificació d’Alemanya, la caiguda de l’imperi soviètic, l’evolució de l’imperi nord-americà, el principi de desintegració de la Xina, o la fi imminent de l’imperi espanyol i l’alliberament de Catalunya, mara i origen de la cultura europea..

“Una descentralització gradual, segons el grau d’evolució i els desitjos de les nacionalitats hispàniques pot transformar un estat centralitzat en una comunitat de pobles lliures i al temps que arribarem a una federació s’evitarien les lluites fratricides i els odis, i s’estendria contràriament un sentiment de germanor entres els pobles hispànics. En qualsevol cas l’any 2029 l’imperi espanyol, el cos del mateix, de la mateixa manera que va passar amb l’imperi de Moscú, es desfarà com un bolado i Catalunya aconseguirà la seva Independència, per grat o per força., tot això abans d’entrar sota l’orbita del IV Reich.“.
Nota meva: Deulofeu va morir l’any 1977 per tant no podia saber el nom de la futura UE.

10-J sense cap profit

No hi ha que ser un politòleg per adonar-se que per canalitzar el sentiment cada cop més gran del catalans envers la Independència del País, passa per la aparició en l’escena política d’un líder creïble carismàtic, honest en tots els sentits, provinent d’aquest SOCIETAT CIVIL que tants i tants noms pot aportar. Un home de prestigi en el seu camp, que no tingui necessitat de l’adulació perquè ja es prou important. Un home que tingui el compromís de portar el País a l’Independència i després torni a les seves activitats siguin les que siguin. Per tant un home NO de partit..
En el partits PSC, CIU, ERC poder hi són aquests líders , però sols són creïbles pels votants i militants dels seu partit i no de tots. Els últimament apareguts de RCAT i el que vol liderar una opció política aprofitant el seu “tiron” mediatic com ex president d’un club de futbol - molt estimat - crec que no reuneixen les condicions d’acceptació per part del indepentistes catalans.
Un bon amic em deia: Aquest líder, sortirà quan es generi el conflicte polític i els independentistes tinguem necessitat d’un lideratge. I jo li pregunto, i qui serà el que generi i canalitzi aquest conflicte? Els politics actuals que fan política de partit?.
No fa falta posar cap exemple, de tots son conegudes les desavinences. En el si dels tres partits esmentats està la corrent independentista., però a la vegada comparteixen : espai uns, en els que es diuen federalistes, els altres en autonomistes – peix al cova – i els altres que, ara si, es diuen independentistes però sols ho diuen.
Referent això últim un amic preguntava: Perquè el PSC no fa valer la seva força al Congres de l’Estat espanyol.?
Un altre deia, bé, perquè CIU no fa el mateix i deixa de donar suport al Govern Socialista – como razón de estado - ?
I el tercer afegia, i perquè ERC no trenca amb el Psc per forçar noves politiques favorables a l ‘Independencia? I aquí no hi ha l’excusa de que ara no toca, això ja ho havia d’haver fet fa anys. – deia l’amic -.
Jo crec que tots tenen part de raó Ara fitxarem a Cesc i tornarem a somniar amb el Barça. Ens fotrem amb el Florentino, ens emprenyarem si ens “piten” un penal i després de les eleccions al Parlament quan tots els partits ja estiguin ocupant els seus seients – tots ben agafats - tornaran a marejar la perdiu de l’Independència. I tornem-hi.

Era molt bonic per ser veritat - s'acabat el somni

Benvolgut President,

Les decisions preses per la direcció del partit de votar en contra de l'admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular per convocar una Consulta Popular sobre la Independència (el pla B perquè el poble català pogués votar sobre la independència després que la sentència del TC bloquegés l’anterior IP presentada), palesen que no compto ni amb la confiança ni amb el suport de la direcció, que opta per limitar la democràcia a votar cada quatre anys llistes tancades i bloquejades, i no permet que el poble pugui votar directament i decidir, sinó només manifestar-se al carrer i votar representants perquè decideixin per ell.

No puc formar part de la direcció d'un partit -del màxim òrgan entre congressos com és el Consell Nacional- que bloqueja la democràcia i no permet l’expressió del nostre poble.

Amb molta tristesa et presento la meva dimissió com a Conseller Nacional.


Atentament,


Uriel Bertran i Arrué