Translate

miércoles, 12 de mayo de 2021

El viajes de Jesus N, Saooer

 

¡EL VIAJE!


Perdido en claroscuros

un hombre.

Sonámbulo carga aperos

el lápiz desplumado

sin remendar la hoja de papel.


Poeta dicen...

enajenado de universos

vestido de olvido ambula.


Recoge en morral aserrín

la insomne voz del alba

el maná sospechoso

la sonrisa del ocaso.

Una palabra

merienda si sucede: ¡la metáfora!


Hurta cobijas al sol

arropa su cuerpo

las formas heridas de la intemperie.


En el canto la arenga del colibrí.

Un pájaro funda el paraíso real

bajo el manzano

resucita exiliado cóndor.


Aperos bajo brazo

a la hora de la lluvia

delira, llora, va...

al vacío canta su soledad.








el viatge de Fesus M Stapper

 

EL VIATGE!

Perdut en clarobscurs
un home.Somnàmbul càrrega eines
el llapis desplomat
sense apedaçar el full de paper.

Poeta diuen ...
alienat d'universos
vestit d'oblit camina.

Recull en sarró serradures
la insomne veu de l'alba
el mannà sospitós
el somriure de l'ocàs.
una paraula
berena si succeeix: la metàfora!

Furta embolcalls al sol
protegeix del seu cos
les formes ferides de la intempèrie.

En el cant l'arenga del colibrí.
Un ocell funda el paradís real
sota la pomera
ressuscita l'exiliat còndor.

Eines sota el braç
a l'hora de la pluja
delira, plora, va ...
al buit canta la seva solitud.





lunes, 10 de mayo de 2021

El barranc de lloret

 No es un poema , son records recuperats

 

El barranc de Lloret

 

El barranc nomes sortia amb força 

en èpoques de forts aiguats

quan el Bufadors de capçalera

estaven enfurismats.

 

Poc a poc el cabdal minvava

i baixaven aigües tranquil·les

que jo menut i amb fantasia

resseguia fent el camí de la meva Utopia.  

 

Amb una canya o branca seca

xipollejava l'aigua joiosa.

No amb intenció de ferir-la

era per veure les gotes que fent saltirons 

sota la llum del sol esplendorós

semblaven granisses de molts colors.

 

De tant  en tant posava a l'aigua del barranc 

un tros d'escorça de soca d'olivera.

imaginava que era un vaixell 

que aigua avall arribaria al mar.

I jo com grumet avantatjat amb ell.

 

No sempre plaent era el viatge

còdols i herbassar de la ribera

ens barraven el pas 

o els gorgs plàcids de la travessa

que ens volien aturar.


Jo amb les espardenyes posades, 

peus sense descalçar, 

baixava del meu vaixell imaginari 

per desembarrancar la nau

o donar-li embranzida 

per tornar a navegar.


Xiquet que el menjar esta a taula

era l'avís per dinar.

Mai vaig acabar la singladura.

Ni se si el vaixell a l'Ebre va arribar. 


Viatge començat i no acabat.

Histories i somnis 

que vaig començar a les Clotades  

que quan passo per la Torta 

mes grat rememorar.


No sempre baixa aigua pel barranc.


Fifo - Josep Lleixa



martes, 27 de abril de 2021

Mucho SOMA

 Era modélico, paciente, conformista, no preguntaba solo obedecía. 

El premio le llegó con su admisión perpetua en la casa del SOMA. 

Gracias gracias decia

Allí nada le faltaba todo lo tenía.

Poco deseaba. 

La felicidad  deseada, pedida

Por las mañanas paseos pisando grillos  y margaritas

 Que cabrón, nada le importaba

Por la tarde programas del corazón en televisión. 

Algún debate político de estos que se critican y ofenden 

y no ofrecen ni proyecto  ni solución. 

Alguna noche fútbol, era otra dimensión. 

No dejaba de ser SOMA 

que alienaba 

Y como un día comparó MARX era igual que la religión. 

Paso un día y otro día y un mes y otro mes  pasó. 

Pero un día no le dieron SOMA ni fútbol en television

Tuvo que pensar por si mismo 

Y si si decidió volver al mundo real o no tanto

 Sin SOMA, fútbol ni políticos en televisión. 

Ya no pisa grillos ni margaritas 

Sustituye el SOMA por ratafia

Y lee mucha poesía.


lunes, 19 de abril de 2021

COBID19

 Al albir de vents


Al albir de vents de força desconeguda que udolen fent un crit 

que bufen fent perillar el rumb incert de la nau en el viatge ,                                                                          les onades del mar enfurismat del que en som hostatge                                                                             colpegen sense pietat , el casc del buc ja molt ferit.


Les veles inflades, tenses, a punt d'esquinçar-se 

resisteixen els embats del vent i la seva la bogeria.                                                              amb la temença que cada escomesa del fort onatge                                                                              faci perillar l'arribada  al incert destí de la travessia.


Som esclaus dels vents que udolen missatges de por                                                                   que ens tenen confinats sense poder fer cap viatge                                                                                    tancats a casa envoltats d'un mar de foscor.


Hem d'enfortir i reforçar les veles de les nostres naus                                                                              i sense obrir portes i finestres de casa, començar la travessia                                                              al nostre mon incert ,si no volem ser per sempre esclaus.


COVID19

Fifo – Josep Lleixà

viernes, 16 de abril de 2021

Ya no se hscen


 Ya no se hacen surcos


Ya no es hacen surcos en los campos de olivos

ya no se labra con mulo y arado el plantio

ya no hay estas rayas  rectas  hasta el final de la parcela a labrar

Al agricultor no le molestan las ramas verdes del olivo

que en algún caminar hundiendo la reja

más que despertarle de un negro sueño.

la ayudaban a soñar.

Veía y soñaba que las aceitunas "sevillenques fargas o Morrudas" 

todas negras lascivas y maduras,

eran el botón de color oscuro que coronaba

el turgente pecho de la chica que amaba

la chica a la que  su deseo  nunca se atrevió a declarar. 

Así empezó el poeta

con el arado  haciendo surcos

arañando con la reja

durante el día la tierra seca

y soñando por la noche.

con la mujer que queria

convirtiendo sus sueños en poesía 

Ja no és fan solcss

 Ja no es fan solcs


Ja no és fan solcs als camps de oliveres

ja no és llaura amb matxo i arada

ja no hi ha aquella ratlla recta fins final del bancal.


Al llaurador no li molesten les branques verdes de l'olivera

que en algun caminar enfonsant la rella

més que despertar-lo d'un negre somni.

l'ajudaven a somiar.

Veia i somniava que les olives sevillenques fargas o morrudes

totes negres lascives  i madures, 

eren el botó de color fosc que coronava 

el turgent pit de la xica que estimava

la xica el seu desig a la que mai ho havia dit. 

Aixi va comencar el poeta 

amb la rella fent solcs durant el dia 

i somniant per la nit.