El nostre futur

El nostre futur

El nostre futur, serà un present infinit. prepareu-lo. 

Imagine una madeixa de llana que va creixent a cada volta de fil

fils de diferents colors serem nosaltres.

Grisos, negres dels poca pena

brillants , amb tota la gama de colors de L'Arc de Sant Marti.

Dels que han viscut concients que tenien que morir.

Colors d'esperança , de goig d'amistad, tot estara al capdell.

Durant anys ho tindren que compartir ,

poc a poc tots el fils ,tindran el blanc per color

Serà aleshores quant el Demiurg, tivi de la punta de la VIDA

la madeixa es desfaci i tornem a un altre estadi de vida

per seguir el nostre camí.

Fins quant aquest fer i dsesfer la maideixa?.

El mestre de Salvador Gavina li va dir:

“El Cel no es un lloc ni un temps” és la perfecciò,

Fifo – Josep Lleixà 7-8-2017

Tengo miedo

Tengo miedo

Tengo miedo que llegue el invierno y el frio

y me enamore de la nieve blanca de las cimas

Tengo miedo a la primavera, con ella llega el deshielo

el agua se enturbia y llega a veces obscura al rio.

Tengo miedo de desear estar contigo,

juntos cerca de las llamas acogedoras de un hogar

donde el crepitar del fuego y las chispas

me hagan vivir lo imposible, anhelar no dejarte y soñar.....

Tengo miedo que la llama se apague

que la brasa del amor se cubra de ceniza

y tenga que acoger y abrazar un sueño en mi pecho

y con la frazada de la utopía tapar.

Tengo miedo a la primavera, con ella llega el deshielo

el agua se enturbia y llega a veces obscura al rio.

Como estará la nieve blanca y pura de nuestro amor?

Tengo miedo de amar y no ser amado

y ver pasar todos mis sueños confundidos

entre las aguas turbias del rio

sueños que las riberas purificaran

hasta llevarlas al mar,

Alli está TODO Tamblén el AMOR

Fifo – Josep Lleixà 4-8-2017

Kronos

                                    

Kronos

Kronos me ha devuelto recuerdos veraces.

Paseos junto al serpenteante riachuelo,

imagénes bucólicas

de ilusiones que creia compartidas

y no era cierto.

Juntos por la vereda verde del rio,

las manos entrelazadas

pero no el corazón ni el pensamiento.

El agua se llevaba mis ilusiones ,

pero las tuyas quedaban atrapadas

por desamor o miedo,

esperando a que Saturno las devorase,

para sentirte ligera para al llegar a la encrucijada,

y escoger otra vereda ,otro camino.

Tardaste mucho en decirlo .

El recuerdo es un infierno.

Kronos hubieses podido callar

yo a todo estaba ajeno.

Fifo – Josep Lleixà 23 -7- 2017

Te he visto

Te he visto saltar

Te he visto saltar como un cabritillo feliz

en un prado lleno de margaritas .

Como eres un ángel, no pisabas la flores

y elles se quejaban,

querian ofrecerte su olor,

Tu vestido blanco de falda larga ,

revoloteaba al acorde de tus manos

y de tu corazon,

¿ que melodia bailabas ?,

¿porqué reias gozosa,?

¿ con quien soñabas , con el amor?

Fifo – Josep Lleixà 23-7-2017

La set

He seguit les petjades dels teus peus descalços

i no t'he trobat,

He seguit la aroma de la teva pell nua

que la brisa m'ha portat

i no t'he trobat.

He preguntat a les orenetes

i m'han indicat el camí

però no t'he trobat.

Li he preguntat al rierol on has begut

i m'ha dit que en el has saciat la set

però que no anaves sola.

He deixat de buscar, no vull trobar-vos

s'ha de complir el meu destí.

“Porque no engraso los ejes, me llaman abandonao......”

Fifo – Josep Lleixà. 22-7-2017

(Torna la melangia)

:Promesas incumplidas

Concurso:Shesperare Enamorado 

Duo:Clara Sánchez
Costa Rica
Josep Lleixà Fernández
Cataluña 
Título:Promesas incumplidas

Ella 
La tarde se bañaba de oro en la campiña, 
de muchas confesiónes la llenamos, 
el fuego la leña secaba y consumía,
entre promesas las horas añoramos.

El 

Recuerdo cuando nuestras pieles se juntaban

en la ambrosía nuestros labios se mordian.

"Tú no me amabas"

sentía que tan solo me querías ,

el sexo no lo es todo en la vida,

promesas de amor, de besos y caricias.

Ella 

Hoy el dolor de tu partida sin adiós,

dejó promesas incumplidas y dolor,

mientras al filo de las letras me sostengo

llorando sola esperando te arrepientas.

El 
Tu me dejaste, sumergido en la tristeza, 
tu te llevaste el sabor de mis gemidos., Decías que pronto a mi regresarías, 
¡Promesas incumplidas! y ahora que quieres? Mi cama está vacía .

Clara 
Ambos fallamos, tu corazón muy bien lo sabe, 
debo marchame en el ocaso de la tarde, 
van necrozados sentimientos, 
te digo adiós y lo lamento.

El 
La llama sin la brasa de la pasión se apaga,
los besos ya no serán humedos ni lascivos
tus olores de lugares escondidos no me embriagan 
poco deseo , mucha ceniza y promesas incumplidas tuyas mías, adiós.

Cartell cojunt Terres de l'ebre

+

En aquesta nova edició 

d’Ebre,Música&Patrimoni el 

programa 

presenta 10 espectacles poètico-musicals en

 espais patrimonials de les Terres de l’Ebre 

per a gaudir de la poesia, uns cops 

acompanyada per música de diferents estils

i d’altres convertida en peces musicals 

interpretades per formacions o cantautors 

que ens proposen la seva recreació més 

personal.

Les Terres de l’Ebre han estat bressol i font d’inspiració literària, tant de poetes locals com forans. El riu, els paisatges, la seva gent... constitueixen un univers singular que, copsat a través dels ulls i plasmat amb les paraules d’aquells que l’han mirat -i el miren- amb una perspectiva pròpia, ha esdevingut poema i cançó.

Al Museu de Tortosa podrem gaudir d’una especial combinació de jazz i poesia, un to intimista que continua amb les creacions de la lírica de la guerra civil, de les que gaudirem al castell de Móra d’Ebre, i també en les composicions poètiques i la música de piano que a la Galera es barrejaran amb el fang de la terrissa.

Al marjal de les Cases d’Alcanar, diversos poetes del territori ens mostraran la seva visió del patrimoni canareu acompanyats de música folk. A Sant Carles de la Ràpita recordarem la navegació entre el mar i el riu a partir de poemes inspirats en l’Ebre, ara convertits en peces musicals.

A la platja dels Eucaliptus a Amposta, Montse Castellà presentarà l’espectacle Dunes, acompanyada del vent i les ones.

A Mas de Barberans, un itinerari literari posa de relleu la poètica escenografia del municipi, de carrers i cases esglaonades a la falda de la muntanya. La música de banda, patrimoni immaterial de les Terres de l’Ebre, també acompanyarà als rapsodes i poetes de Godall, Masdenverge i Santa Bàrbara, amb repertoris que ens parlen del paisatge, les oliveres o la vida al poble.

10 propostes úniques, que neixen cada estiu d’un projecte comú dels museus i equipaments patrimonials de les Terres de l’Ebre, per a descobrir l’ampli ventall de possibilitats que ofereixen el maridatge de l’art, la música i el patrimoni, ubicades en espais singulars i evocadors del territori.

Àlex Farnós Bel

2

l

IV APLEC POÈTICO-MUSICAL “ESCALES QUE PUGEN AL CEL”

13 d’agost, 17h

Lloc: Nucli urbà de Mas de Barberans Intèrprets: Associacions de poetes: Associació

Rimaterrania, Poetes al Vent i Poetes de l’Ebre. Lus Maria López de Puerto Rico Directora executiva de “World Fesal Poe

Presentació:

El 4t Aplec poètico-musical “Escales que pugen al Cel” té com a finalitat, apropar poesia i música als vilatans de Mas de Barberans i visitants amants de la paraula. És un esdeveniment ja consolidat.

Consisteix en un recorregut per les diferents escales emblemàtiques que comuniquen els carrers del poble, i en cadascuna d’elles té lloc la lectura de poemes pels rapsodes participants. La música també hi és present: cantautors i músics, fan un maridatge perfecte.