Translate

domingo, 18 de noviembre de 2012

Catalunya embaraçada


Catalunya per fi embarassada



Catalunya a tingut diferents nuvis, més d'un pretendent. I val ha dir que amb ells a practicar sexe sempre sense amor, per això, per la seva actitud distant mai havia arribat a l'orgasme. Alguns l'han flirtejat, altres l'han violat alguns fins i tot l'han sodomitzat. Es diu, es comenta que un tal Felip, un Borbó, un compte- duc d'Olivares, molts i en diferents èpoques. Un tal Claudillo, mes recentment un que parlava català en la intimitat, fins i tot un arquebisbe, Rouco crec que s'anomena, altres que la volien contagiar d'una cosa anomenada federalisme, en fi, hi ha molta historia no contada però que es pot constatar a les hemeroteques.

Entre altres va a ser cortejada per els Independentistes, al principi nomes els deixava penetrar “la punteta”, tenia por, estava espantada, no volia quedar embarassada.

Van haver diferents amigues que li van preparar festes. Al 2010 Omnim Cultural. La Mani d'aquell dia, va fer que mires als Independentistes amb bons ulls. Són eixerits, van de bona fe, però no deixava consumar l'acte sexual, no estava encara preparada.

Va fer una nova amiga L'ANC que junt amb altres amics li va organitzar un “sarau” amb la intenció que s'adones que els Independentistes anaven de bona fe, però que no és conformaven amb la “punteta” ho volien tot..

Va ser un dia memorable, el lloc Barcelona, la posada en escena magnifica, estelades, música patriòtica, comportament cívic paraules d'amor senzilles i tendres. Tot això la va entendrir. Això era l'onze de Setembre de 2012.

Els Independentistes la van penetrar “no, la punteta no, tota ella” cridava embogida Catalunya. Es van estimar com mai, van embogir de tant plaer , ella va sentir el que era l'amor, per primer vegada va gaudir d'un orgasme. Tant era la passió i el desenfrèn que és va trencar el condó, va quedar embarassada. Hi ha que dir que la caixa de condons l'havien comprat a la farmàcia dos de les amigues íntimes de Catalunya, la Muriel i la Forcadell. Soc mal pensat, jo crec “que suposadament” ja venien tots foradats expressament. Quines ments més retorçades. Dones......

Ja sabem el sexe i el nom s'anomenarà Independència. Quin nom mes bonic.

Els antics pretendents no veuen en bons ulls la gestació i menys els seu naixement. Tot i ser de idees majoritàriament conservadores, ara voldrien interrompre l'embaràs voldrien que avortes, paradoxes de la vida. Si a la vida, Si a la vida, Si a la vida.!!!! I Jo pregunto i perquè no al naixement de la Independència?. Ai la coherència.!

Tot i així hi ha un petit (o gran problema) entre els pares, els Independentistes. A abans de haver-la vist, de saber si serà rosa morena, de quant quilos pesarà, ja estan discutint pel vestit que cadascú creu que ha de portar. Uns la voldrien, vestir-la un xic aburgesada, altres els hi agradaria un toc de progre, altres vestits informals, altres elegant......... Tots el pares volem el millor pels fills.



!!! PERO COLLONS ESPEREU PRIMER QUE NAIXI !!!!



Fifo (J-Lleixà) 18-11-2012

viernes, 16 de noviembre de 2012

És difícil ser profeta al teu poble. "A ruc mort ordi a la cua"E


....................Després amb els anys i poc a poc, m’he assabentat dels trets més significatius de la seva personalitat. Era un home amb ingeni, entremaliat, alegre, imaginatiu, creador d’històries que després contava, generós, amb una vessant artística que el feia molt peculiar en aquells temps en un poble petit. Bé, totes aquestes coses i moltes més definien el meu iaio.

Va ser ferrer dels d’abans, d’aquells que forjaven el ferro a cop de martell per fer reixes, ferradures, aixades, pics, i tota mena d’estris. Que ferrava els animals i els guaria amb ungüents i beuratges que ell preparava. Que els capava si era necessari. Al tard, al voltant de la forja de la ferreria s’aplegaven alguns homes per fer petar la xerrada i escoltar les anècdotes i histories posades en comú. Era la modesta Àgora del poble.

De jove havia estudiat solfeig i tocava bastant bé el violí. Ja de gran es va preocupar d’ensenyar a uns quants joves i va crear i ser el director durant bastants anys de la banda de música del poble. Organitzava saraus que es veu que eren molt sonats.

Durant un temps va haver de residir a Barcelona i va estar empleat al zoològic de cuidador de l’elefant. Quan llegeixo el conte de la Rodoreda el Elefant, penso amb ell, i bé per l’historia, o per el seu record ploro. Com es veu era polifacètic.

martes, 6 de noviembre de 2012

Solidaritat Catalana per la Independencia a Torredembarra


Amigues, amics, Solidaritat Catalana per la Independencia organitza el dissabte dia 10-11-2012 a Torredembarra a les 12 de migdia, un dels primers actes de la campanya de presentaciò de les seves propostes de programa per les properes elecc...
ions al Parlament de Catalunya.
Com veureu en el cartell adjunt, tindrem l'oportunitat de poder escoltar "En viu i directe" a tres de les persones que hem escollit a SI perqùe continuein la tasca ja començada per aconseguir la Independencia del nostre Païs , i amb l'ajunt i el vot de tots naltros segur que milloraràn. Sóm la veu de la coherencia, sempre hem dit quin era el nostre objetiu LA INDEPENDENCIA, aixì amb majúscula, no en pot haver d'un altre tipus.
Els tres companys que ens visitaràn, són prou coneguts, l'Albert Pereira que és el cap de llista per Tarragona és prou conegut per aquestes contrades, L'alfons Lopez Tena crec que no necessita cap presentaciò "Les TV's del Estat espanyol tremolen per la seva coherencia i rotunditat". M'agradaria fer un esment especial de la Núria Cadenes. El nostre respecte i admiraciò per la seva llarga lluita en favor dels Païssos Catalans. Serà un plaer escoltar-te com a la resta de companys de taula. Visca Catalunya Lliure.

domingo, 28 de octubre de 2012

Imatges que parlen

El meu bon amic Ignasi Espinosa, és un acaparador de premis fotogràfics. És un viatjer incansable i junt a la seva companya a donat la volta la mon, i ha portat en fotografies testimonis que reflecteixen molt bé la vida quotidiana del Païs visitat. Un home sensible que el mateix et fotografia un jardí de cactus, una flor, o les arrugues d'un pages o la mirada trista d'una dona ja entrada en anys. La meva felicitaciò pel seu merescut premi del que us ofereixo un petit tast. Gracies Nacho.

sábado, 27 de octubre de 2012

Aixi m'agrada amb cara de mala llet.


Al nen està emprenyat, té molt clar el que vol i diu que ell és Català. I si algún dia decideix ser d'un altre Païs ja ho decidirà quan sigui més gran i a lo millor es fa Andorrà. No vol que el deixin ser, ES Català i prou, oi que és cenzill?.
  Les primeres paraules de la seva mare van ser en català, les primeres cançons per tranquilizar-lo o fer-lo dormir també, quan xuclava el mugró de la seva mare encara no parlava però pensava "que n'estic de bé arraulit als braços de la meva mareta" i de tant en tant la mirava i somreia.... entremaliat. Quina ment perversa maquina aquest disbarats de la "'españolizaciòn" es que s'han begut l'enteniment? No s'adonen que això és un genocidi? Com poden borrar i privar dels seus origens a tot un poble?. Els Tribunals Internacionals tindran que prendre nota. Tenim que estar alerta ens volen alienar, fer perdre el seny, la rao, en volen anular com persones i poble. O consentirem?.

jueves, 25 de octubre de 2012

Carta d'un amic Torrenc a una Aragonesa




Hola Isabel: A ver si soy capaz de contestarte sin herir su susceptibilidad..

Vives en un mundo que tu te has creado, al que no dejas entrar a nadie que no lo entienda como tu. No entiendes que de mundos hay muchos, de personas también y de formas de vivir y enfocar la vida muchas más. Y no concibes que estas otras forma de “vivir” son tan correctas como la tuya.

Dices que tienes más derecho que yo a vivir. Y yo te digo que yo tengo derecho a ser feliz y a buscar la felicidad según yo la entiendo. Respecto al primer punto te confundes, tu tienes el mismo derecho que los demás, o sea NINGUNO.

El derecho lo estamos creando cada día según nuestra forma de ser., y tu estás convencida que los demás se deben a ti, que tu estás por encima de la media y por esto los demás tienen que aceptar tus consejos. Estos consejos valen para ti y tu forma de pensar pero cada uno tenemos un nivel no - me refiero al cultural – que hace que vivamos nuestra experiencias en otro plano ni mejor ni peor.

. Yo no doy consejos pero si comparto vivencias. Puede que me confunda pero a pesar de tu discurso elevado, ilustrado etc, eres una mujer que tiene carencias y temores. Y yo creo que mayormente están en que no has vivido el sexo con plenitud. Como se dice vulgarmente “no te han follado bien”, a lo mejor por que no te has dejado.

Las cosas las complicas haciendo y haciéndote preguntas.

Mi forma de entender la vida te la resumiré brevemente.

El pasado me sirve para extraer aprovechas las experiencias, tanto positivas como negativas pero sin nostalgia, es pasado y ya está vivido. El futuro está tan mezclado con el presente que no me interesa. Futuro a que, a unas horas, a unos días, a unos meses a unos años.. Seguro que se cumplirán mis proyectos?. Por lo tanto vivo el PRESENTE

Has leido del Antiguo Testamento el Eclesiastés, en uno sus capítulos habla de la dualidad existencial. – Tiempo de reir y tiempo de llorar, tiempo de sembrar y tiempo de recoger – etc. Pues ahora mi tiempo aunque a ti te resulte extraño comprenderlo es tiempo -de amistad y tiempo de follar.-

Evidentemente con una mujer inteligente, y de estas las hay de todas las edades que saben escoger el grano de la paja,

Yo a Zaragoza no iré, tu en Torredembarra tienes tu casa. Si vienes hablaremos de filosofía, psicología, sociología , espiritualidad, teología, teosofía de todo menos de política. Si te gusta beberemos un buen vino y al final follaremos como locos y verás como todos estos perjuicios hechos a priori desaparecerán. Besos Petons.

L'exit te un preu

La capuxeta versiò Torrenca ja és un clasic del Grup Canticontes. Ahir vam representar-la a la Biblioteca, que feia una celebració.
He dir que jo cantava d'alegria perqué l'angoixa de la por escénica ja havia passat. El meu paper és el molt important i te un dialeg molt extens, cosa que m'obliga ha memorit-zar. tins nomès dues intervencions a la funció però totes capdals. En la primera contesto a una interpelació d'una companya : "UUUUUUUUUUU" el merit està en el toc que li donc a la frase. Segona, despres que el personatge que represento el Llop dorm la mona efecte d'una bona ració de Wiski faig la meva marevellosa segona intervenció i faig uns sorollos guturals imitant els ronquits. "Grrrrr, Grrrrr, Grrrrr, Grrrrr. No vull ser vanitos però la meva actuació ha esta la mes aplaudida. El públic sap reconeixer quan un actor ha trrepitjat molts escenaris i sap transmetre emocions com ho faig jo. Estic desitjant saber quin paper em donararan a la propera funció. He de dir que dintre el grup hi ha molta enveija, no soporten que un altre tingui exit.