Obvietats

Si no escalas la montaña no podràs ver el paisaje.

Obvietats que s'han convertit en frasses famoses. Tenim un refraner que dona resposta a la majora de preguntes, en tots els sentits i sempre tenim que recorrer a frases importades. " Pablo Neruda un gran escritor, grande entre los grandes, una gran persona comprometida, Mi admiraciòn por el pero......"

Programa Bressol de Lletraferits

120828 BRESSOL DE LLETRAFERITS.mp3

Fer castells és tot un art

Fer castells és quelcom més que fer una construcció humana., és una mostra d'esforç, de solidaritat, de buscar un fi comú, de no discriminació ni de classe, ni de raça, sexe, edat o color i més coses.... Però tot això per si sol, no pot garantir l'èxit del castell, es necessita una direcció i un estudi assenyat de la gent que hi ha a plaça en quant a qualitats , quantitat, i el repte que es vol assolir. Per això una representació gràfica de la pinya és important. Toc de gralla i amunt.

Catalunya nou Estat d'Europa

Tenim que omplir els carrers de Barcelona amb la nostra presencia i el nostre crit de d'Independencia, La voluntad democràtica d'un poble no pot cedir al redactat d'una Constitució que dona més força al ejercit per acallar aquesta voluntad llegitima que a la veu dels que tenen en la mateixa Constituciò la soberania. "La soberania nacional reside en el pueblo español". Que quedi clar que jo soc català i també tinc clar que es passen pel forro certs art. de la Constituciò quan els interesa, per aixó el nostre clam s'ha de sentir a tot el mon. Visca Catalunya Lluire

La Teresa Forcades parla clar

La Teresa Forcades es un àngel que habita a Montserrat. Es una intel·ligència preclara posada al servei de la veritat. Sap, coneix de moltes coses. Aquesta nit, 31-8-2012, ara fa un moment El Barberà – un altre que parla clar – li està fent una entrevista en que parlen de tot però especialment d'economia i política.

He quedat embadocat i per mes que volia prendre notes, la contundència del seu discurs, de les seves opinions no em deixava fer una altra cosa que escoltar-la.

Trossos que he pogut escriure i que ella a completat amb tot luxe de detalls i explicacions tant ètiques com d'oportunitat:

1. Ja que el Govern no es preocupa del benestar general com es la seva obligació, si la majoria de la població ho decideix la solució es la vaga general. La funció d'aquesta vaga: fer caure el govern i donar pas a un període constituent. L'actual marc ni es just, ni ètic, no ens serveix.

2. El Tractat de Lisboa va barrar als països a la Democràcia. Van ser decisions preses pels governs i no consultades al poble.

3. La producció de bens a tot el mon és de docte-mil-milions al anys i el consum és només de set-mil-milions. Sabeu quant morts per fam es produeixen cada any? Trenta-set-milions. Feu la resta del produït i el consumit i pregunteu-vos on va a para la diferencia?.

4. El Mercat Lliure no és lliure, per una raó per les aliances entres els grans capitalistes i especuladors, que compren massiva-ment, controlen els mercats especialment d'aliments i els encareixen quan els i rota. - Això és meu - . Perquè no hi han taxes a les transaccions de capitals? Tots els producte en tenen, el capital no!!!! Perquè els capitals tenen lliure circulació pels Estats i les persones no?.

5. El marc del màxim guany és el que ens han fet creure que és el millor, i no fem res per canviar-ho. Ja Marx – quina por - parlava de la Plusvàlua i ho explicava prou bé. Deslocalització d'empreses a països on poden explotar laboralment a nenes i dones que no tenen cap seguretat jurídica ni laboral.

6. Les relacions laborals tendrien que estar dins del marc de la col·laboració de la dignitat i d'uns guanys i sous justos.

Ha dit més coses, llastima no haver-ho gravat. S'han referit al l'evangeli de Mateu en aquella frase que diu que no es pot servir a dos senyors a la vegada. Aquesta reflexió la deixo per vosaltres, jo ja l'he fet.

Fifo 31-8-2012 (J-Lleixà)

Moles vegades fa por enfrentar-se a la realitat

Soc enamoradís i poruc a la vegada. I com tinc por al fracàs no manifesto els meus sentiments, i aixi com no em diuen si o no, sempre tinc esperança i l il·lusió.

A mes tinc la mala costum de llegir certes teories que avalen la meva forma de ser m'explico: El Gat de Schrödinger es un experiment que consisteix en posar un gat, juntament amb un matràs que conté un verí i una font radioactiva, en una caixa segellada. Si un comptador Geiger detecta la radiació, el flascó es trenca, alliberant el verí que mata al gat. La interpretació de la mecànica quàntica de l'Escola de Copenhaguen, implica que després d'un temps, el gat està a la vegada viu i mort.

Saps quan es desvetlla l'enigma? Quan s'obre la caixa fins aleshores el gat com dic al punt anterior, està viu i mort a la vegada.

Amb les dones em passa el mateix -amb una -, tinc por d'obrir la caixa perquè no trobi morta la meva il·lusió, per tant no tinc el no, però tampoc el si, i em conformo a somniar que alguna vegada la caixa s'obrirà sola cosa totalment impossible

Catalunya

En el cas que dius - els castellers -tothom sap les seves qualitats, força , agilitat ... i les posa als servei de l'interes general, tots tenen els seu paper, per aconseguir una fita en comú. No hi ha distinció de genere, d'edat, de color, de creences particulars.... i quan toca la gralla no són casteller és EL Castell. Quan deixarem de ser catalans per ser CATALUNYA?.