M'endinso en la confusió del meu laberint
de preguntes fetes i no contestades.
Agitó el solatge de l'oblit més negre que gris que em té atemorit
i de tant en tant em paro a escoltar-me.
Em retrobo i em reconec.
Es curt temps perquè torno al meu oblit de sempre.
No vull esbrinar d'on vinc on vaig o qui sóc
tinc por de preguntar-me.
Doncs sóc covard, no vull vèncer el meu neguit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario