Mort o somni?

Amb plena foscor

       vaig emprendre el viatge

      Cap un destí llunyà i desconegut      transportat per una força de la que era hostatge

sense poder revelar-me tot i que hagués volgut.

No anava sol, no.

                  No els veia ni els sentia

            però era conscient de la presencia de companys

Estàvem units encadenats per un raig d’energia

fent l’últim viatge de la vida i, tot i anar junts

                                             érem estranys.

De cop una llum encegadora.

                            Una pau molt difícil de descriure

I la certesa que a la fi, començava a viure.

No feu cas d’aquest poema

estic mort i no puc escriure.

Poder ho he somniat, és una pena.

Fifo