Bufaré el cresol del teu deler
i
agranaré el desori
del la teua llepolia,
mossegaré les teues
cantrelles amb gust de brull
i
ensumaré el teu herbassal, negre, pelut,
ja, molt mogut, golut, i ganyolant, amb follia.
Un escatxill meu
damunt una marfega compartida,
on natros vam agarrar
un enfit de llums de colors,
és el record que queda
junt a les teues olors,
d'aquella nit
embogida.
Has fet garrama pus he
quedat com un badoc,
Tant de calor la foguera molta flama i poc foc.
Aquella nit anaves moguda,
per tu va ser sols un joc.
Fifo – Jospe Lleixà
22-2-2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario