Translate

lunes, 6 de enero de 2014

Solitud


Poesia conjunta
Solitud

Estava sol, t'enyorava ...
enyorava el teu càlid alè
els teus llavis de sucre
els teus ulls i ta mirada,

Enyorava masegar-te el cabells
ensumar el teu olor a espígol.
Estava sol?
No, el teu record era present,
amagat entre els llençols de lli,
que ens varen arraulir
aquella nit de desig,
sense son, sense voler dormir.

Tot són records ,
records atrapats en el temps
que mai oblidaré.

Ara llençols freds
em recorden que ja no hi ets.
Enyoro l’escalfor de la pell,
sentir-me presonera dels teus braços,
respirar el teu aire.
recórrer el teu cos dolçament.

Però ara toca parlar en veu baixa
per no despertar l’enyor,
mentre continuo despentinant sentiments
guardats en el bagul del cor .

Solitud? Més que solitud
enyor ..................................

****

Dins del núvol de la poesia 6-1-2014

Montse Cercós Farreny
Fifo – Josep Lleixà

No hay comentarios: