Translate

miércoles, 9 de febrero de 2011

"GENT NORMAL I PROBLEMES REALS

* Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial.

* Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir què es la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo.

* Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo.

* Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües.

* Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.

* Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva.

* Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares.

* Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.

* I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals.

* I sempre, però sempre, plantaré cara."

Carles Capdevila
Director de l'Ara

1 comentario:

PATUFET dijo...

No cal posar-se dramàtic, però estem vivint un temps delicat i perillós,Josep.
Contràriament al que va dir el conseller Mascarell, la llengua catalana es troba en el pitjor moment de la seva història pel que fa al seu ús en el territori. Quasi inexistent a la Catalunya Nord, reculant sense aturador al País Valencià, amenaçada per un PP rampant a les Illes i finalment esdevinguda minoritària al Principat, tan sols és la llengua d'ús majoritari a les Terres de l'Ebre i a la Franja de Ponent, per la simple raó que aquests territoris, que havien estat els menys rics del País, han rebut molta menys immigració que els altres.
És paradoxal perquè aquesta aniquilació es produeix quan, després de tres segles, el català ha tornat a ser llengua oficial, s'ensenya a les escoles i és present en els mitjans de comunicació de masses. D'altra banda, es pot ben dir que, almenys a Catalunya, la llengua està vivint un gran moment en àmbits com ara internet, i curiosament la premsa escrita, que després de l'aparició de l'ARA pot rebre ben aviat l'edició de "La Vanguardia" en la llengua del País.
A més, les ràdios i les TVs en català gaudeixen d'uns alts índexs d'audiència.
Se sol dir que a vegades els arbres no et deixen veure el bosc, o que la problemàtica diària dels esdeveniments que s’acumulen no et donen la perspectiva idònia per contemplar la situació des de la alçada suficient com per visualitzar tot el paisatge i prendre la decisió correcte. O també que cal separar el que es important del que es anecdòtic. Tenim un problema que es diu Espanya, i tenim una solució que es diu Independència (diuen que cada vegada la vol més gent,o no?)
Per tot això i més, convindria ser cauts amb el nostre comportament i, sobretot, anar de la mà, identificant l'adversari comú i no treure importància als que ens la tenen jugada. Ara caldrà veure com es desenvolupa el debat parlamentari. De moment, la proposició ha estat admesa a tràmit, per la Mesa del Parlament, amb els vots en contra de PP i PSC -(totalment previsible.) Serà, ben segur, un debat molt més interessant i transcendent que no ens pensem, perquè la majoria que ha fet possible que es debati és la mateixa que li pot donar viabilitat. Ja no es tracta de somnis ideològics individuals. Ara és un text a debat parlamentari i l'ocasió d'aprofitar tot el potencial polític de les nostres institucions. Això promet, perquè quan una idea pot arribar a un parlament és perquè té una base social molt sòlida, i contra el poder de la societat no hi ha govern ni règim que pugui.
Patufet.